Black Mirror, el futur és demà

Mai acostumo a parlar de la tele o de sèries, l'únic cop que ho he fet va ser fa tres anys parlant de Breaking Bad, en concret, del paradigma i metamorfosi del personatge de Walter White, qui em va fascinar. A mi des de ben petit m'ha fascinat la ciència-ficció. Començant per Adldous Auxley, H.G Wells. Arthur Clarck i Philip Dick després, i més tard amb Carl Sagan i Isaac Asimov. Tots ells em transportaven a mons distòpics d'un futur llunyà, però aquests futurs cada cop eres menys llunyans i vaig entendre que la ciència-ficció no és ficció, sinó, cinèria especulativa. Les ments d'aquests escriptors només feien que avançar-se en el temps, són profetes de l'era moderna. Crec que qualsevol cosa que una persona és capaç d'imaginar i visualitzar en la seva ment, després, es pot fer possible, l'ésser humà ha evolucionat gràcies a això.

 

Per això avui us vull parlar i recomanar la sèrie Black Mirror. Aquesta és una gran sèrie de ficció especulativa. Ens parla de com serà el món demà mateix i de com la tecnologia digital, els mitjans de comunicació, internet, les xarxes socials, les Apps i el control social marcaran les nostres vides, en menys d'una dècada o dos. Potser alguns veuran la sèrie simplement com a ficció, però si apliquem la lògica i l'experiència del passat deduirem que la sèrie ens està avisant de tot el que ens espera en el futur pròxim. Imagineu pujar la nostra consciència a un núvol digital per viure una vida eterna? Un món on l'estatus social es basa en l'èxit que tenim en les xarxes socials? Poder tenir un clon digital? Controlar als teus fills a través d'un xip i una tauleta? Provocar les teves pitjors pors de forma virtual? Tenir un implant al cervell que grava tot el que fem i pensem? Estar controlat per milions de drons en forma d'abella? Xantatge digital? Trobar parella a través d'una realitat virtual? La sèrie funciona amb capítols tancats que són com mini pel·lícules, i cada episodi està dirigit per diferents directors, alguns de gran nivell vinguts del cinema com John Hillcoat o Jodie Foster. Tot això és Black Mirror, un món que tant de bo no esdevingui mai, però que, per desgràcia serà així, i, precisament, no és gaire esperançador.

 

A mi no m'agrada aquest futur que ens deparen. La santíssima trinitat del segle XXI està formada per la Ciència, la Tecnologia i el Consumisme. La ciència ens fa conèixer el món, la tecnologia ens fa canviar-lo. En canviar el món la tecnologia forma nous dubtes que la ciència ha d'aprendre a anticipar, durant aquest procés es formen necessitats de consum en un bucle d'on no podrem sortir. El desenvolupament no pot anar en contra de l'home, l'home no controla avui les forces que ha creat, sinó que, són les forces deslligades de l'home qui el governen. Ja ho varen avisar Geroge Orwell (1984) o Fritz Lang (Metropoli). Aloha!