Cervell dret o l'esquerra? 1918-2018, un segle de Biblioteques

Jo no vaig ser un bon estudiant. Millor dit, era un estudiant bipolar. A l'EGB, els van dir als meus pares que jo tenia TDAH i dislèxia. Treia 10 en unes matèries i en altres 0. Amb prou feines em vaig treure el graduat escolar. La irregularitat no serveix, has de ser bo en tot. Després, al BUP, va ser un desastre. Vaig posseir durant temps el record de campanes del Pere Calders. L'entramat Matemàtic, la sintaxi del Llenguatge i les lleis de la Física i la Química eren incomprensibles per a mi per més que m'esforcés. Ja no assistia a la meitat de les matèries troncals.

 

A mi els aspectes tècnics no m'interessen, no m'assabento de res, és com si em parlessin en xino. A Geografia, Història, Literatura, Filosofia sí que podia anar trampejant, ja que em prenia les matèries aplicant la curiositat i la reflexió. Però tampoc va ser suficient i no vaig arribar a COU. Jo funciono amb un 99% de la part dreta del cervell, la creativa o artística i amb un 1% de la part esquerra, l'analítica i tècnica, i amb aquest paradigma, per desgràcia, en aquest país de merda i aquest sistema educatiu, estava destinat al fracàs escolar. Aquí, la intel·ligència emocional o la imaginació no tenen cap valor. Faríem bé d'integrar altres sistemes d´educació que no segreguen ni marginen com el finlandès o suec.

 

Aquest fet ha marcat la meva vida, et fan pensar que, si no tens estudis, ets un merda o ets "tonto". Vaig tenir molts complexos d'inferioritat. Amb 19 anys em vaig posar a pencar. Per sort, a Catalunya, des de fa un segle tenim una magnífica xarxa de biblioteques locals, fundades per Enric Prat de la Riba i la Mancomunitat Catalana el 1918 i passant a la Diputació de Barcelona el 1925 de Jordi Rubió. Jo, des de ben jove, vaig fer de la biblioteca la meva segona llar. Em vaig convertir en una rata del paper, cada dia envoltat de llibres, "empapant-me" de tot el que podia, emportant-me tots el que podia a casa per seguir llegint.

 

La Biblioteca, algun professor com en Jaume Cela, les persones, el carrer i els bars han estat la meva escola real, allà he après tot el que sé. I no, no em fa gens de vergonya reconeix-ho, no sobrevaloraré la universitat, d'on surten molts "borregos" que només saben d'una cosa de forma autòmat ni infravaloraré la gent autodidàctica que ha après de tot per si mateixa. Ja sé que ós sonaré cregut, tan me fa, però si fa sis anys que escric articles, 15 fent música, entenc l'anglès i publico llibres, no és gràcies al sistema educatiu, no, sinó a mi i al meu cantó dret del cervell. Per això vull celebrar el centenari d'una institució tan important per a mi com la Xarxa de Biblioteques Municipals. Els hi dec molt del que sóc i els hi estic molt agraït. Aloha.