Corona- cròniques (Cap. 2)

Dilluns 6 d’Abril. 23 dies de confinament i sumant. Veig imatges que se’m queden clavades a la ment: el pàrquing del cementiri de Collserola ple de taüts, els vestits improvisats dels treballadors sanitaris, un home que s’entrega a la policia perquè no suporta més estar tancat a casa, una anciana que es nega a rebre respirador per donar-li a algú més jove, els animals reclamant l’espai deixat per l’home. Si us sóc sincer, sempre he volgut ser espectador de l’hecatombe de la raça humana, a la que considero el veritable virus de La Terra. Somiava amb el xoc d’un gran meteorit, la invasió alienígena o la convulsió de la mare Gaia amb tsunamis i terratrèmols. Però així no, d’aquesta forma lenta i que no ens dóna l’opció de lluitar per sobreviure, no. És com una agonia que ens portarà a un nou paradigma de societat. Ja res serà igual.

Amb l’altre virus, el de la Por, després no recordarem reclamar els drets i llibertats individuals que hem perdut. Estarem agafats pels ous, buscant feina i pagant els crèdits de les moratòries. Serem encara més esclaus, més controlats, amb més temors, naixerà l’Homo Servus. No és moment de dir el que penso, però només diré que tot té una raó de ser, res és fortuït. Això sí, encara ens queden aquests 5 minuts de les 8 de la tarda, que ens han concedit, com un circ romà per a la “plebe”, 5 minuts de pèplum, per desfogar-nos i cridar, i creure que encara som amos dels nostres actes i del nostre destí. Sona per tot arreu el “Resistiré” com un himne d’estoica resiliència, jo m’ho miro amb estrany recel: per a mi hi ha una diferència abismal entre “Resistiré” i “Suportaré”.

Està molt bé la solidaritat, la humanitat i la unió cap a un fi comú, però per sobre de tot està la Veritat i aquí no se’ns diu res que no se surti del patró oficial, perquè ens tracten com a ovelles que en comptes d’estar tancats a l’estable ho estem a casa nostra. Això sí: podem seguir comprant i consumint productes per internet que rebrem a casa sense problemes i seguir teletreballant 12 hores en comptes de 8. El que jo us dic: l’Homo Servus està arribant. Que, què és Servus? Esclau en llatí. Passi el que passi, jo us dono ànims i us recomano que tracteu d’evadir la vostra ment amb coses constructives que enriqueixen l’esperit i la ment. Apagueu de tant en tant totes les pantalles per fer OFF d’aquesta bogeria. Salut, Aloha.