Corona-cróniques cap. III

Article d'opinió de Danny Romero

Dilluns 5 de maig. Vuitena setmana de confinament i començament de la primera fase de la desescalada. El Govern, l'oposició (que bien se ven los toros tras la barrera), i els altres partits no es posen d'acord, Sánchez diu que l'ideal és fer una pròrroga de la quarantena en blocs de 15 dies i, després, ja veurem. El Govern central actua improvisant dia a dia, normal, ja que tot està supeditat al que passarà i això no ho sap ningú, però la capacitat de lideratge del president està en dubte. Demà hi haurà un ple, a veure què passa.


Però parlem de coses més pròximes: el primer mes del confinament va ser dur, però, la veritat, és que ara, ja m'hi he acostumat, i fins i tot, si no fos per 4 coses, com la platja, anar a fer una birra, la biblioteca o els concerts, quasi no me n'adonaria, ja que, a part d'això, la meva vida no canvia gaire. També, al principi de tot, em vaig fer una llista de tasques per fer a casa, el resultat? No he fet ni una quarta part del que pretenia, sembla que, com més temps per fer coses i l'objectiu d'acabar-les, et quedes més bloquejat i et fa pal la responsabilitat de complir el que t'havies proposat. Crec que és quelcom psicològic, no us passa a vosaltres?
La gent: em fa molta impressió veure a nens petits amb màscares Ffp2. Tinc la sensació que la gent que té gos són com la nova elit, amb una espècie d'exclusivitat per sortir. M'encanta veure com els animals volten per tot arreu. Em sap molt de greu pels veure comerços tancats i autònoms que no poden treballar. Les sessions de Dj des dels balcons deixen, molt que desitjar per la seva pobre qualitat musical. Els aplaudiments de les 8 cada cop són més apagats i curts. Em fa gràcia que de sobte tothom faci esport. Si sortiu amb l'esport com excusa, almenys, dissimuleu: poseu-vos un xandall i unes vambes, no sortiu amb colla o no aneu de la mà de la vostra parella, no us feu selfies i no us pareu a petar la xerrada amb coneguts. Aquí, d'activitat esportiva individual i distanciament social, res de res, l'ADN llatí ens pesa massa. A escala futurible: les factures digitals, pagaments per mòbil i targetes, desaparició del paper moneda, massificació de la compra per Internet amb Amazon com l'empresa virtual més gran del món. El teletreball amb un augment subliminar de la jornada. El control de sociogeolocalizació, sistemes de reconeixement personal: xips, Apps i polseres. Retallada de drets i llibertats individuals, dificultat per morir o viatjar, restriccions dels actes socioculturals d'oci i lleure, i un llarg etcètera.

 

Ho vaig dir en el primer capítol fa dos mesos: el coronavirus passarà, l'humanitat seguirà, però tots aquests elements de control social es quedaran. No m'aventuraré a assegurar que la COVID-19 és quelcom produït per l'home o si és per oogènesi, però el que està clar que serà a través d'aquest ésser microscopi que s'assentaran les noves bases d'un nou tipus de societat occidental que virarà cap al model Asiàtic (rigorós, obedient, pràctic i responsable). I si no, al temps... Llegiu això d'aquí a un any.