Crec que em tatuaré un "tupperware"

Per a mi, un tupperware, diré "tupervare" en català, no és un objecte qualsevol. Per a mi un "tupervare" és un element on dipositar cultura, amor i tradició. Tinc l'armari de la cuina ple de "tupervares" de totes les èpoques de la meva vida, tots amb la tapa desordenada, és un caos. Hi ha "tupervares" des de principis dels anys 90 fins a l'actualitat. Per què us explico això? Els meus avis ja són molt grans, en Jaume farà 92 i l'Aurora 88.

 

Ells han estat tota la seva vida cuidant i pendents de tots nosaltres, fills i néts. S'han sacrificat per tots, ens han educat i donat valors. La llei natural fa que ara, ells, ja no puguin més, fins aquí han arribat. Ara depenen de nosaltres. Ara ha arribat el moment de tornar-los tot el que ens han donat. És el mínim que podem fer. Ara és el torn del grup "iaiu's" del WhatsApp, per coordinar-nos entre la família la seva atenció. És el moment de contractar a noies que vagin unes hores cada dia a netejar-los la casa i acompanyar-los a fer les compres diàries i petits encàrrecs. És el moment de traspassar poders bancaris i de paperam, fets incòmodes.

 

El meu avi gairebé no es pot moure per si mateix i es fot de mala llet. La meva àvia perd la memòria però és tan maca que s'ho pren tot amb naturalitat i diu que "se li envà l'olla", així tal com sona. S'estan fent un altre cop petits, s'estan encoixint i minvant a poc a poc, però mantenen una dignitat encomiable i d'admirar. És llei de vida, però jo estic molt agraït d'haver pogut gaudir tant de temps dels meus avis materns. No vaig conèixer gairebé als meus avis paterns i la meva mare va morir molt jove així que el meu referent familiar han estat sempre els meus avis. Des de ben jove, tot observant a la meva àvia entre fogons, vaig aprendre a cuinar. Aprendre a com es fa un guisat, un estofat o un rostit. Vaig aprendre el valor del clau i del llaurer, el secret d'una bona picada d'all, julivert i ametlla i la màgia de saber fer un bon sofregit.

 

Durant dècades la meva àvia m'ha fet "tupervares" plens d'amor i menjar que jo m'emportava a casa. De cada deu "tupervares" crec que li'n he tornat cinc. Jo, mai a la vida he comprat un sol "tupervare", quasi tots són de la meva iaia. Ara, la meva àvia està fotuda per cuinar i sóc jo qui li porta "tupervares" plens de menjar. Li retorno els seus "tupervares" que em va donar en el seu moment plens de menjar, plens d'amor. Els hi faig purés, "cocido", lasanya o llenties. Ara sóc jo qui cuina per ells i ho faig amb tot el carinyo del món. Tot allò que ens han donat després ho tornem. El "turpervare" és sinònim d'estimar, compartir i de recordar de fer una mica més de menjar o apartar un platet per algú. Els "tupervares" que van i venen són un sentiment. Gràcies! Iaia Aurora, del meu cor, per tots els teus "tupervares" que m'has fet durant la meva vida, plens del teu amor i bondat. Jo, porto tatuatges que representen fets i experiències importants de la meva vida, per tant, crec que em tatuaré un "tupervare" de la meva iaia. Un "tupervare" ple de nostàlgia i amor. Aloha.