Danny respon

 

Sovint alguns lectors em demanen que escrigui d'alguns temes en concret. Així de primeres, recordo algunes de les peticions: Els runners, les bicis, els gossos i el Raval. Ara com si fos el consultorio sentimental d'Elena Francis, contestaré breument el que penso.1-Runners. Abans conegut com fer footing. Gent que surt a córrer, estan per tot arreu, a totes hores, és una invasió, una dèria. Són conseqüència de la moda de cuidar-se, de la salut, del culte al cos, normalment complement del gimnàs i la vigorexia.

 

El running és ja un estil de vida, van a curses, es piquen amb els cronos i estableixen relacions socials. A mi, si la gent és feliç, que facin el que vulguin, però a mi no m´hi trobaran. 2- Bici. Jo sóc dels que es mouen amb bici per la ciutat i reconec que sóc un anarquista, vaig per la calçada, vaig per la vorera, vaig sortejant persones i coses. En part perquè no tenim una cultura cívica d'anar en bici, no hi ha prou trams de carril bici i per què sempre vaig just de temps. Les bicis s'han de convertir en un transport important donat que és ecològic però reconec que no hem de conduir tant a la nostra bola.3-Gossos. Començant que no estic a favor que la gent que viu en pisos tingui gossos mitjans o grans, jo sóc de tenir gats, no m'agrada gens que els gossos es pixin i es caguin pels carrers, però els animals no tenen la culpa.

 

Em sembla ridícul imposar-se l'obligació de baixar a un animal 3 cops al dia, normalment amb la cara de circumstàncies de l'amo qui recull la seva caca, encara sort que hi ha gent que ho fa, i té el detall de llençar-la. Crec que els gossos han d'estar en cases, torres o en pobles i no en ciutats, si fos per mi, prohibiria tenir gossos grans fora del seu medi natural, penso això sobretot cada cop que trepitjo una merda pel carrer, com a mínim que instal·lin més zones pipi-can i imposin multes als amos que deixin la cagada en mig de l'acera. 4-Raval. Per a mi el problema dels yonkis del Raval està clar: L'Especulació immobiliària. Els protagonistes: les famílies obreres i humils del Raval de tota la vida amb rendes baixes de pisos, els plans de remodelació del barri mirant cap al turisme o els rics, la focalització de l'heroïna fent que els drogaddictes s'instal·lin al barri i siguin utilitzats com a arma dissuasòria perquè la gent abandoni els seus pisos, això es diu centralització, la policia qui no fa res i és permissiva amb camells i yonkis, al Raval l'heroïna és la meitat de barata que a la resta de districtes de Barcelona, això fa que el Raval sigui el cubell de la brossa de la ciutat, però aquest és un fet premeditat que respon a un pla,

 

L'Ajuntament fa el que pot escoltant les protestes del barri, però el poder fàctic vol un Raval modern del qual treure rendiment econòmic i això passa per fotre fora a famílies senceres enviant-los una epidèmia en forma de zombis edictes a l'heroïna, i aquests drogodependents no deixen de ser persones malaltes que necessiten ajuda social i mèdica. Tot plegat és un assumpte més profund i obscur del que la gent creu. Tot això és el que penso de tot plegat. Aloha.