De becari a PERIODISTA

 

 

Gràcies Laia Tardós, gràcies Mónica García. Normalment, els agraïments se situen al final del text, però ja em perdonareu que vulgui donar un pèl més d'importància a les dues persones que m'han acompanyat i ensenyat durant els vora dos anys que he passat com a becari al TOT Cerdanyola. Me'n vaig.

 

És època de canvis. Acabo la universitat, deixo el TOT i me'n vaig a Madrid. A Cerdanyola he après a ser un PERIODISTA i a Madrid me'n vaig a continuar formant-me i a ser això, un PERIODISTA. Estudiaré un màster en anàlisi polític sense perdre mai de vista la primera política que he conegut, valgui la redundància, de primera mà: la cerdanyolenca.

 

Cerdanyola, per a mi, ha passat de ser la ciutat de la Universitat al lloc on he entrevistat polítics, empresaris, escriptors, actors, pintors, membres d'associacions i, fins i tot, pallassos. Dit d'una altra forma, he passat de ballar els dijous nit a la sala Dresden, a ballar-los –alguns– a la sala de plens de l'Ajuntament. He intentant entendre la ciutat i explicar-la tant bé com he pogut.

 

Veuran que he escrit la paraula PERIODISTA en majúscules. A Cerdanyola també he sentit en les meves carns la importància de la professió, de vigilar el poder, de donar veu, de l'honestedat i la independència. En aquesta pàgina del TOT, deixo impresa la promesa de lluitar per ser –sempre– un PERIODISTA en majúscules i de no perdre la vocació de vigilar el poder i d'explicar als ciutadans què passa i per què passa.

 

 

Després de moltes rodes de premsa, de massa notes de premsa (les redaccions necessiten més periodistes per tal de poder ser al carrer "entenent" i no a la redacció "transcrivint") de cobertures de diades, "dies de", premis, actes, presentacions, cròniques d'espectacles i un llarg etcètera, marxo. Deixo la ciutat amb un nou govern, que desitjo que sigui exitós i que tingui sempre els periodistes de la ciutat (la Mònica mateixa, la Núria, el Xavi...) a sobre. Els tindrà, no en tinc cap dubte.

 

Bé, gràcies al TOT per valorar la meva feina i un record a l'Arnau Lleonart, que em va recomanar ara fa dos anys i que és el meu amic.

 

Me'n vaig, però arriba l'Helena Rodríguez, una PERIODISTA a qui espero que Cerdanyola tracti tan bé com a mi.