DEP Cinema (Kursal/El Punt 1945/2020)

Article d'opinió de Danny Romero

"Anoche soñé que volvía a Manderley. Me encontraba ante la verja pero el camino estaba cerrado" No, perdoneu, m'he confós amb Rebeca de Hitchcock. Volia dir: Vaig somiar que tornava al cinema, però, en obrir la porta estava tancada. Em vaig despertar, però no fou un malson, sinó real: m'he quedat sense cinema. El Cinema el Punt, antic Kursal, va tancar oficialment el 25 d'abril després de 75 anys. Vaig recordar el somni: com caminava tot sol des de casa cap a l'última sessió, com triava la peli menys dolenta, com saludava al de la taquilla, al de les crispetes i al de l'entrada, anar al cinema 4 cops per setmana com un hàbit, crea una complicitat.

Pels solitaris, freaks o solters que fugim de la fredor d'una casa buida el cinema és el millor refugi. És un company que per la pantalla et permet abraçar llunyans horitzons, submergir-te en llocs imaginaris o mesclar-te en grans històries. És un amant que et dona plaer sense compromís o un amic que és al teu costat quan ningú ho està. Jo anava tant al cinema per oblidar, per evadir-me, per no pensar durant dues hores, perquè durant aquest temps els problemes són d'altres. La pantalla és un mirall pintat que ens remou emocions, tot i que fa temps, el cinema també agonitza, cada cop hi ha menys nivell. Per exemple: Des de fa anys guardava entrades dels films que m'agradaven, però cada cop eren menys. En fi, m'he quedat orfe, m'han arrancat un tros de mi. Em sento més sol, desemparat, sense el meu vell amic Cinema, la vida em fa més mal.

No tinc la seva química ansiolítica setmanal que em diu que la vida és una tragicomèdia i que tot és relatiu (m'haurien de receptar cinema per prescripció medica). No sé quan resistiré la síndrome d'abstinència, si no em tornaré boig i em tiraré al tren o si sortiré amb una catana a tallar caps, però espero que, amb el cine-club de l'Ateneu i les escapades a cinemes de ciutats properes, el meu equilibri holístic es mantingui a lloc. No comprenc com una ciutat amb 60.000 habitants es quedi sense cinema i ningú faci res, raó més per la meva teoria: Cerdanyola= Ciutat Dormitori. Ciutat fantasma sense cinema, música en viu, oci nocturn ni lleure cultural.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.