Diu l'estiu que el visquis del tot

 

 

L'estiu és aquella cosa. Aquella cosa sense forma que comencem a veure venir, horitzó enllà, quan encara anem amb el jersei amunt i avall. Allò que comencem a percebre algun matí d'hivern que ens regala una mica de solet, o el dia que notem que les tardes ja s'allargassen o quan arriba Sant Jordi amb el seu puntet primaveral que queda imprès en tot.

Aleshores el veiem, allà lluny, amb el seu pas lent i talòs (aquest any encara més que de costum), i ens sembla que s'espolsa la mandra i comença a atansar-se. I en allò que encara no és res, comencem a abocar-ho tot. Tots els anhels, totes les il·lusions, tots els faré i no-faré, aniré o començaré. Aquest any sí que això, aquest any sí que allò altre. Aquest any hi anem, ho fem, ens atrevim.

L'estiu arriba, finalment. No perquè ho marqui un calendari, sinó perquè l'hem anat engreixant, entre tots, a projectes i propòsits, fins que es fa una bola tan grossa que no li queda més remei que rodar fins a nosaltres. I malgrat que l'hem esperat tantíssim, el dia que arriba ho fa casi de sorpresa. Ja? I escèptics, gairebé no ens creiem que a la fi el tinguem a tocar, ara sí, entre les nostres mans.

Ja és estiu, gent. Ara sí que sí. Els dies són llargs i les hores s'han inflat com l'arròs bullit i donen de sí màgicament. Els dies tenen aquesta musiqueta agradable de fons que convida a anar arreu. La roba se'ns torna colorida i lleugera i la pell comença a agafar color, com si despertés d'un son profund que ha durant des de l'octubre passat.

Ara que ja és aquí, fem el favor d'aprofitar-lo. Bé li hem regalat les orelles amb idees i plans, ara no el deixem morir d'inanició. Per viure l'estiu al màxim no fa falta tenir massa pressupost, ni un destí exòtic, fins i tot ni vacances, si m'apureu. Només mantenir aquella flameta que vam despertar fa mesos i no deixar que la màgia se'ns escapi, o que la calor ens atrofiï. Moveu-vos tant com pugueu, quedeu amb els amics, aneu on us passi pel cap. Traieu-vos la roba a la mínima, llanceu-vos dins l'aigua que tingueu a prop, rieu per qualsevol cosa, sopeu sense sostre i mireu quants estels. Feu coses noves i sense pensar-les massa, proveu gelats de tots els sabors. Camineu les nits aspirant, ben endins, aquesta olor de gessamí que fan els carrers de Cerdanyola, que només durarà uns mesos. Feu de l'estiu tot allò que li vau prometre. No en deixeu ni una engruna al plat. Que se senti estimat. Que se senti viscut. Que l'any que ve torni amb unes ganes boges de tornar-vos a veure.