El Roser de Maig és del poble i el fa el poble

No sorprendrà ningú dir que Compromís per Cerdanyola beu de la tradició de les Festes Majors Alternatives (FMA). Participava de l'organització i podies trobar rera la barra qui ara trobes al despatx d'alcaldia. Com a alternativa al model de festa dels socialistes, les FMA propugnaven valors com l'autoorganització, la xarxa veïnal i la cultura popular. Amb aquest model al cap, els d'Escolà van apostar per transformar la festa de tots en una festa feta per tots.

 

 

La virtut de la participació és que el resultat pot ser millor o pitjor, però la ciutat n'és co-responsable i pot polir-se aprenent dels errors. I quan és un èxit com el Roser de Maig d'enguany, encara té molt més bon gust. Amb l'espai del Turonet com a centre festiu, el bon ambient regnava com a conseqüència de la comunió i complicitat entre les entitats culturals, juvenils i veïnals que hi van instal·lar la seva barraca.

 

 

La cultura participativa de Cerdanyola és encara feble i el teixit associatiu està poc acostumat a ser partícip del rumb de la ciutat. Tot i així, les ganes de decidir hi són i a poc a poc van solidificant. La setmana passada va estar a punt de tirar endavant una moció de censura i jo, amant de la cultura popular, no feia més que pensar en què podia passar amb el Roser de Maig. Feu el que vulgueu amb el govern, però no em toqueu la festa major. Tothom ha de ser ben conscient que en un futur segurament s'intentarà desactivar la Comissió, perquè un poble que s'organitza per una festa pot organitzar-se per més coses. Que ho aconsegueixin o no només dependrà de les entitats, tant de bo la cultura participativa de la ciutat sigui ja prou sòlida per impedir-ho.