El sedentarisme imposat

Tota la meva vida he practicat esport i he estat una persona molt activa físicament. Fins que pel camí em va sobrevenir una disCapacitat física i vaig veure truncada la meva mobilitat.

 

En el meu cas, quan pateixes una malaltia autoimmune, la qual va acompanyada del dolor al moviment en els gestos més quotidians de la vida, i aquests símptomes empitjoren en realitzar exercici físic. Els experts en la salut als quals visites tracten de pal·liar el dolor amb fàrmacs i amb repòs. En una primera instància, aquestes mesures van bé, però a llarg termini la musculatura del nostre cos s'atrofia i aquí tot es comença a complicar. Així, per a mi seria gairebé una odissea tornar a fer un mínim activitat física, i un mínim de qualitat de vida. A més a més, cal sumar les malalties que van apareixent pel sedentarisme: diabetis, colesterol, triglicèrids i una infinitat més.

 

 

Però, en aquesta vida tot té solució excepte la mort. I, en una visita rutinària amb el metge de família en Jordi Félez, em va aconsellar que provés de fer exercici físic molt suau dins d'una piscina. Ho vaig fer i des de llavors no ho he deixat. He pogut anar augmentant el temps i la intensitat física, amb tots els beneficis que això m'ha aportat. Doncs, de tots és sabut que l'exercici és beneficiós per al cor i la circulació, per la pressió arterial, millora la capacitat pulmonar, cremes calories i augmenta la sensació de benestar per l'alliberament d'endorfines, entre molts altres beneficis. Així, la meva recomanació és que sortiu de la vostra letargia i sedentarisme i feu tota l'activitat física que pugueu.

 

Només em queda afegir que, l'aigua és vida!

 

Il·lustració Foto: Sandra Martínez, estudiant de l'Escola d'Art i Disseny de Sant Cugat