El servei públic, controls i eficiència

Estem en un moment on el pèndul ha basculat excessivament cap a molts controls i burocratització que poden portar a la ineficiència i, sobretot, a actituds preventistes i paralitzants dins de les administracions. La finalitat del dret no és altre que ser un instrument per donar un bon servei públic. El dret es pot entendre, com instrument per gestionar els serveis i donar la millor resposta a les necessitats dels ciutadans, tot primant o atenent principalment a la finalitat o, com a instrument de control on la forma acaba per sobre de la finalitat.

 

 

L'actitud preventista és aquella que, fruit d'un context d'inseguretat, fa que s'adopti sempre el criteri de màxima literalitat del precepte, - no mullar-se per no tenir problemes - en comptes de buscar una interpretació que, tot respectant la forma, atengui a la finalitat de solucionar els problemes. Fruit del context actual i de períodes anteriors on hi ha hagut poc control – no tot s'ha fet malament - s'està imposant aquesta segona, no només per evitar fraus, sinó per complir amb les polítiques d'austeritat. 

 

 

Ens pot portar a la reducció de l'àmbit de la política al restar massa decisions en poder de l'aparell administratiu. Detecto dins de les administracions una sensació d'ofec, desencís i estrès per aquesta ineficiència. En una època d'austeritat i congelació de plantilles s'imposen, més i més, obligacions i controls. Tota llei que imposi obligacions i més tràmits hauria de tenir la seva memòria econòmica per dotar dels mitjans materials per poder-la complir, altrament estem creant inseguretat.

 

 

La pèrdua del sentit comú, acollit en els principis bàsics de l'ordenament jurídic que vàrem heretar del dret Romà, porta a l'excés de reglamentisme. Conforme amb la transparència, les bones pràctiques i la millora de l'eficiència però cal trobar l'equilibri i proporcionalitat d'acord als mitjans disponibles.