El trencadís a Cerdanyola i llurs artesans (II)

 

Conegut amb el malnom de Gabarreta, Josep Gabarra va néixer al mas de can Fatjó del Molí, on els seus pares treballaven i vivien, tot i que la família es va traslladar al voltant de l'any 1948  al carrer Ample del barri de Dalt. Als 14 anys va entràr a treballar com a aprenent de fuster al taller i funerària Montserrat de Truyols i va viure amb la seva dona i fills al carrer Ample i al carrer Santa Maria.

 

En la vida professional de Gabarra, quan va morir Joan Truyols Xercavins, el patriarca de la fusteria i funerària on hi treballava, l'empresa es dividí: l'hereu Joan es va quedar amb la fusteria  i a en Tomás li correspongué la funerària Montserrat i tres operaris, entre ells en Josep Gabarra. La funerària Montserrat va jugar un paper clau durant les inundacions del setembre del 1962, que tantes víctimes causaren. Va ser destacable la tasca que va tenir en Josep Gabarra a l'hora de recuperar els cossos mig colgats de fang a les riberes de la riera de Rubí. Al llarg de gairebé 50 anys i fins a la seva jubilació l'any 1986, va treballar a la mateixa empresa.

 

Sempre que el temps s'ho permetia, en Josep practicava les seves tres aficions preferides: el ciclisme de passeig, la talla de figures de fusta i l'art de treballar el trencadís.

 

En Josep sempre va treballar amb una imaginació fora del concepte més habitual de trencadís.  Emprava una tècnica molt difícil i poc practicada pels artesans, i és que el seus treballs es caracteritzaven pel fet que Gabarra no feia les figures en una superfície plana sinó que donava relleu a les seves obres, per exemple feia que el cap, el bec o el cos de les aus d'uns medallons sobresurtissin del fons pla del trencadís.

 

A l'igual que Pere Pla i Albert Lázaro, els materials emprats per Josep Gabarra a les seves obres són reciclats. En Josep anava voltant amb la seva bicicleta per l'abocador de Can Planas i recuperava les rajoles procedents d'enderrocaments d'edificis o dels contenidors de les obres en construcció, que el camions hi abocaven, així com també recollia les restes de rajoles de l'empresa Sugrañes.