El trencadís i llurs artesans (III)

 

Aquest any ha fet 85 anys des que vaig néixer al barri de Sant Andreu de la Ciutat Comtal. L'any 1941 la meva família va establir-se a Cerdanyola, precisament a la mateixa casa on visc actualment, al número 22 de la Plaça Sant Ramon. Després d'estudiar al carrer de les Escoles, als catorze anys vaig entrar a treballar de manobre a les empreses locals d'Agustí Mimó i Josep Morral. També vaig treballar dos anys a la Brigada Municipal i més tard a Roig a Bellaterra i a la Costa Brava i Reims. L'any 1963 em vaig establir pel meu compte i l'any 1988 vaig haver de deixar l'ofici a causa d'una greu malaltia.

 

Tot i haver treballat sempre en el sector de la construcció i haver estat un entusiasta del modernisme i de la tècnica del trencadís, durant la meva carrera com a paleta mai no vaig treballar aquesta especialitat. 

 

L'any 1988 l'Ajuntament em va contractar coma monitor de la construcció a l'Escola Taller de Can Serra, per donar classe a una dotzena de joves, als quals vaig portar de visita al Parc Güell. Als alumnes els va entusiasmar tant aquella alegre visió de la tècnica del trencadís que es dedicaren a la presa d'apunts i la realització de dibuixos. Com projecte del curs,els alumnes cobriren amb el trencadís la meitat del sostre de la caseta de Can Serra i elaboraren l'escut de Cerdanyola en un frontó d'aquesta. D'aquella construcció, amb els anys, només es va salvar l'escut. 

 

L'any 1993 vaig tornar a fer de monitor d'una nova promoció d'alumnes de la construcció, amb qui vam restaurar la Torre de Ca n'Ortadó – R. Maymó. Va ser aquí on vaig recollir la major part dels materials que em feien falta per construir un bany a casa meva. A més, vaig recuperar trossos de rajoles del frontó de l'escala de servei d'aquesta torre i, del bany, vaig recuperar el lavabo de peu, un bidet i un vàter (tot de la casa Roca) dels anys vint. Amb tot aquest material i amb allò que havia acumulat durant molts anys, em vaig animar a fer el present bany de casa meva amb la tècnica del trencadís. La seva construcció es va realitzar a estones perdudes entre els anys 1993 i 1996. Curiosament, vaig anotar la quantitat de peces que vaig emprar per cobrir les parets i el terra del bany: a les parets s'utilitzaren unes 12.225 peces, i al mosaic del terra unes 4.400 peces. Les hores emprades per realitzar aquest treball foren 1.500. Val a dir que el sanitari i els accessoris, els miralls i el moble tocador van ser recuperats, amb l'excepció de la banyera i les aixetes, que foren comprades.

 

Il·lustració Foto: Lídia Sanchez