Eleccions municipals: SGPCJCPGPC!!

 

 

Fa 500 anys Maquiavel va dir que la política és l'art d'enganyar. Hem avançat res?

 

Miro les candidatures a l'alcaldia: en total 10! Fan falta 10 partits polítics en un poble? Fan falta tantes propostes, quan en realitat les necessitats dels ciutadans són les mateixes? Parlem de la voluntat política i no de polítics, veig que les 10 forces es consideren justes, transparents, honrades i treballadores, llegeixo els programes electorals de tots: una ciutat accessible, equipada, propera, segura, solucionar l'habitatge, millorar els espais i equipaments públics bla, bla, bla. O sigui, que tots prometen el mateix. Per tant, si tots ofereixen el mateix i el ciutadà necessita el mateix, perquè tant rebombori de partits i hòsties? En la política local no valen ideologies ni patrons que vinguin del partit troncal, l'únic que val és el benestar dels veïns. Perquè tots els veïns i veïnes volem el mateix: pagar menys impostos, millors serveis i millor qualitat de vida. Aquestes necessitats bàsiques no entenen d'esquerra o dreta, ni d'unionisme o independentisme. Per aquesta raó em sembla ridícul i una pèrdua de temps i d'esforç que hi hagin tantes ofertes per a una mateixa demanda. Suposo que el neoliberalisme ha arribat a la política de proximitat, com si fos un gran centre comercial que destrossa les botigues de barri.

Així que proposo una llista única que treballi de costat pel cerdanyolenc. Perquè tots els narcisistes polítics estiguin contents posarem a cada cap de llista dels 10 partits com a regidor i una alcaldia rotativa un cop al mes. Per tant les sigles de l'únic grup polític, sumant una paraula de cada força seria així: Som Gent Populars Convergents Junts Ciutadans Podem Guanyem Progrés per Cerdanyola. Aquí hi són tots, no hi falta cap: Som Alternativa, Gent de Bellaterra, PP, Convergents, Junts per Cerdanyola, C's, En Comú Podem, Guanyem Cerdanyola, PSC Candidatura de Progrés, ERC Cerdanyola. Sí amics i amigues el SGPCJCPGPC! Un partit unificat amb un únic interès: el benestar de tots nosaltres sense mitges tintes ni ximpleries, ni intrigues de palau. Una tecnocràcia feta a base de tots els grups polítics que, suposadament, volen el mateix per a tots. Sembla fàcil i senzill d'entendre, oi? Però el que és pràctic i eficaç no interessa a la classe política en el seu camí privat cap al poder. Ells sabran el què fan, mentrestant com sempre, el ciutadà: a pringar. Aloha.