Els anti-plàstic

 

 

Sembla el nom del grup de música de moda, però no. Els anti-plàstic són gent que ha començat a ser conscient que estem convertint el planeta en un gran contenidor color groc, i ha decidit arremangar-se i posar-hi remei, en lloc de fer el que fem la majoria, comentar-ho tot fent un cafè havent dinat. Mentre la indignació de sobretaula no canvia res, els anti-plàstic estan trobant un camí per on sí que es pot avançar.

 

Un vídeo que corre per la xarxa mostra una acció anti-plàstic feta en un supermercat. Un grup de gent va quedar per fer la compra. Van omplir els carros fins dalt i van pagar a caixa. Després, es van endur només el producte útil, deixant allà tots els embalatges i envasos utilitzats per empaquetar. Feia impressió veure els carros tan plens només de plàstics sobrants, que sovint ocupen més espai que el mateix producte. L'acció va ser pacífica, el supermercat havia estat degudament avisat i l'ambient era tranquil i festiu. Però el cert és que adonar-se'n de les grandíssimes quantitats de plàstic que es llencen diàriament, fa molta pena. A partir d'aquí, la reflexió que es pot quedar en res o fer-nos anar cap a algun lloc.

 

És així com neixen els anti-plàstic. Cada cop que algú s'emporta una bossa abans de sortir de casa, o embolica l'entrepà del cole amb un tovalló de tela. Cada cop que algú pren consciència que les mans que canviaran el món són les nostres, no les de no-sé-qui que hauria de no-sé-què. A Cerdanyola ja hi ha botigues que venen a l'engròs. Infusions, arròs o cigrons sense l'envàs com a intermediari. També n'hi ha que venen sabó (xampú, pels plats, per la roba...) ecològics i biodegradables, en l'envàs que tu portis o en un de reutilitzable que ells et faciliten. Només pagues la quantitat de producte útil.

 

Els anti-plàstic són gent normal, com tu i com jo. Van a la fruiteria i ja no agafen una bosseta per cada tipus de fruita. Van a la carnisseria amb un tupper i li demanen a la carnissera si els pot posar la carn allà. La carnissera se'ls mira perplexa, rumia uns segons i pregunta: "però llavors on et grapo el tiquet?" i entre ella i l'encarregat busquen una solució, i aquesta és la gran i inequívoca prova de que sí, les coses poden canviar, de que una passa en mou quatre més, de que els hàbits del nou món els desglossarem nosaltres, de que la revolució del canvi serà petita i al poble i vindrà de la gent. De que el nou món comença a atansar-se quan, un matí qualsevol, inventem un nou lloc on grapar el tiquet, i el bosc de demà té una deixalla menys.