Està motivat el jovent per votar?

Immediatesa, experiències efímeres, canvis constants i ràpids... No és el que acostumem a pensar o dir del nostre jovent? La política funciona així? Jo, en general, ja fa temps que la veig lenta, una mica mandrosa i que, per tant,  posa a prova la paciència de la gent, fins i tot, arribant a provocar “l’avorriment de les masses”. Coincideix tot això amb les vivències dels i les nostres joves??

Una altra qüestió és, si aquesta desmotivació fa referència només al jovent actual. Si em miro a mi mateix 30 o 35 anys enrere, veig diferències amb els/les joves actuals. Lògicament, ja que són moments i entorns diferents. Però, probablement, podríem coincidir força en el distanciament de l’àmbit polític. Potser aquesta desafecció té certa naturalitat, si tenim en compte que és una època de la vida on prenen importància molts d’altres temes com les amistats, tenir vivències, voler situar-se en el món, què vull fer... I, a més, també ajuda si tot això va acompanyat d’un entorn general i de país relativament estable. 

Segurament, estaríem també d’acord que, en aquesta època de la vida, els nois i noies poseeixen força i efervescència. Aquestes característiques poden servir de motors potents per provocar canvis i, en algun moment, la política ho ha aprofitat. Compte, però,  perquè igual que l’escuma puja, després baixa ràpidament i la sensació de frau en el jovent, i més si aquesta sensació es repeteix, pot agreujar la desgana d’exercir el vot. Canviaríem aquest sentiment dels nois i noies si, en aquest món tan canviant en el que viuen, comptessin amb més referents i entorns àgils i de confiança? Podem demanar això a la política?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.