Fantosfreak 18

Aquest dissabte es clausura el 18è Fantosfreak. Demà s'entregaran els premis als curts premiats com acte de cloenda, però en si mateix un dels premis hauria de ser per al mateix Fantosfreak. No és fàcil començar quelcom entre col·legues, per amor al cinema fantàstic a acabar sent un festival consolidat internacionalment. De ser quatre freakis del Gore, de la sèrie B i del Manga que miren curts a la petita sala del Casal de Joves a omplir de centenars de persones cada nit la plaça de la C.

 

El Fantos ha creat tendència i és un referent del gènere, en un món on és molt difícil destacar com ho és el cinema, els festivals són molt important perquè donen l'oportunitat a l'artista novell de fer-se conèixer, és aquesta l'essència de la tasca que fan en Rafa Dengrà i companyia. En aquest país tenim molts bons professionals de direcció, audiovisuals i d'efectes especials però la majoria marxen fora a buscar-se la vida, tenim bona acadèmia però poc mercat i moltes de les pelis de Hollywood o d'Europa tenen noms catalans als títols de crèdit.

 

El Fantosfrek ja és major d'edat, irònicament l'edat permesa per la llei per poder consumir segons quin tipus de cinema pujat de to, sigui eròtic, violent, sagnant o incorrecte, però, que els hi em de dir als adolescents d'entre 14 i 17 anys d'avui en dia? Ja res els sorprèn o res els afecta, han crescut en un món radicalment visual i sense pietat i sense sensibilitat. Si surt una imatge on a algú li tallen el cap o li treuen els budells la joventut es pixa de riure, és la gràcia del macabre. És l'escola d´Ed Wood, Roger Corman, Mario Baba, David Lynch o Quentin Tarantino. És la fantasia gòtica del terror que ens ho fa passar bé perquè sabem que a nosaltres mai ens passarà, i ens agrada mirar-ho, gaudim. El greu és que el que ens faria tremolar de por és l'actualitat d'aquest món en si mateix, cada cop més terrible, però això, a ningú li fa gràcia i no és divertit. La gent vol divertir-se per oblidar la realitat d'aquest món tan convuls, agònic i efímer, per aquesta raó, gràcies i felicitats, Fantosfreak! Aloha