Fora les màscares

 

 

Ens pensàvem que teníem una democràcia consolidada. Jo m'ho pensava. I ostres, no. No era gens veritat!

 

Durant anys Catalunya ha estat patint abusos i desprecis, i ens ho hem anat menjant com si fos normal (el puntet massoca, el tenim prou arrelat)

 

Però ara, la repressió i el caràcter dictatorial que sempre s'han amagat rere el Gobierno, se'ls desborda i ensenya les urpes.

 

Potser això és la conseqüència de la famosa "transició" De que no es condemnés en veu alta la dictadura, de que els alts càrrecs franquistes es recoloquessin a la política com si res, de que no es posessin les coses sobre la taula.

 

Quin greu, que ens pensàvem que teníem una democràcia i era mentida podrida. Passi el que passi al referèndum, això ha quedat al descobert i caldrà arremangar-se i posar-ho a lloc. Nosaltres, i també tots els espanyols d'esquerres, o de dretes però democràtics, que deuen estar flipant com nosaltres. La mentida ha quedat a la vista i, aquest cop, no quedarà impune.

 

Els catalans que no volíeu referèndum per no marejar la perdiu, o per protegir l'estatus quo, oblideu-vos: la perdiu s'ha marejat fins vomitar, tot això ja està remenat i no ho atura ningú. De passar, passaran coses. S'estan movent totes les cadires. Agafa la teva i tria el lloc en el que creguis.

 

Prepareu-vos aquests dies, per intents desesperadíssims de fer por, de mentir, de manipular. Per acusacions i històries de corrupció que sortiran de les cloaques, directes a les portades d'alguns diaris. Però aquest riu, ja no l'atura ningú. Més tard o més d'hora, anirà a parar al mar.

 

A la taula d'en Bernat, qui no hi és, no hi és comptat! Feu que us comptin, gent. Aneu a la taula. Botifarrada per tots!