Gaudim veritablement de les vacances?

Aquest mes va de vacances: les somiem tot l'any i molts les planifiquen amb molta antelació. Uns aposten per rutes llunyanes amb vols transoceànics i altres prefereixen viatjar més a prop. També hi ha el turisme familiar de 2ª residències a les platges de la costa o bé a pobles de l´interior i qui opta per fer anades i vingudes prop de la llar tot fent excursions. Les opcions són moltes, a voltes molt meditades, i en altres ocasions precipitades per manca de temps en la planificació o en l'entusiasme.
La pregunta que faig és si sabem treure suc d'aquestes desitjades i guanyades vacances.... Tornem contents i ens sentim satisfets? O cansats i una mica fastiguejats? Vols llargs, esperes a terminals, problemes que hagin sorgit, companys de viatge amb els que l'atzar ens fa coincidir i no hem acabat d'encaixar... Normalment tot surt rodó, hem vist molt món i tot ha anat bé, i també altres cops tornem sense incidències però sense aquella eufòria juvenil dels viatges novells.

Perquè a vegades amb els anys mirem el món amb una altra mirada, i sovint busquem fóra el que hauríem de cercar dins. Crec que som feliços quan compartim, quan ens impliquem en projectes, quan som solidaris, quan una petita trobada amb algun company que fa temps que no veus es converteix en una festa de rialles, quan un petit sopar de poble és tot un esdeveniment social i tots hi acudim amb aquella il·lusió d'infants.

Perquè és cert que en les petites coses hi trobem grans tresors. Fem el que fem per vacances, hauríem d'aconseguir viure-les amb les mateixes sensacions de quan érem petits i encara recordem... perquè en la simplicitat trobem la felicitat.

L'amistat pot ser un bon punt de partida.