"Human Zoo"

 

 

Ja des de ben petit mai m'ha agradat anar al zoo. Jo hi anava amb el "cole" o amb els pares de nen, ells creien que a mi m'agradava però no era cert. A mi em feia sentir incòmode, sabia que tot allò de tenir animals fora del seu medi natural per tal d'exhibir-los no era normal. Sentia que tots els animals, allà tancats, estaven tristos o apàtics, allò no estava bé. Ja no he tornat al zoo del parc de la Ciutadella, ni a cap més.

 

Crec que els zoos són presons d'animals, un capritx dels occidentals per tal de veure espècies que mai podrien veure si no tens "pasta" per viatjar a llocs remots. Per altra banda, a mi, des de fa temps, que sento un gran respecte i admiració per Costa Rica. Un país sense exèrcit, declarat patrimoni de la biosfera, un país de color verd, banyat pel blau dos oceans a cada banda, el Carib i el Pacífic. Sempre he somiat en plegar de tot i marxar a Costa Rica, posar un "xiringuito" de bambú en una platja de palmeres i sorra blanca i servir mojitos i pa amb tomàquet al ritme de Jazz.

 

No aspiro a gaire, només a la tranquil·litat en tots els sentits. Doncs, resulta que fa poc Costa Rica es va convertir en el primer país del món en prohibir els zoològics. Sí, és totalment il·legal aprofitar-se i exhibir animals. En alguns països ja han prohibit l'ús d'animals a circs o shows. Costa Rica ens ha tornat a donar tot un exemple, i molt abans que Suècia o Noruega, els referents de l'avanç evolutiu social.

 

M'agradaria que al nostre país poguéssim fer el mateix d'eliminar els zoos d'animals. Però, jo hi aplicaria una variable: en comptes d'animals hi ficaria persones. Persones inversemblants o rares. Comencem aquest recorregut per les gàbies d'aquest hipotètic zoo humà, on podrem admirar: al paleta que acaba la feina en la data que havia dit, el polític que compleix les seves promeses i no fa "chanchullos", el basc que diu que té fred i la "choni" que llegeix a Schopenhauer.

 

Continuem la ruta pel zoo i ens trobem les gàbies de l'artista que no és egocèntric, al policia que mai ha fet abús del seu poder, al banquer honrat i el cura cast, tots ells exemplars estranys i difícils de trobar, autèntiques relíquies de la natura ibèrica. Seguim la nostra visita i ens trobem al català que no és pessimista i a l'andalús seriós. Trobem una peculiar parella d'espècimens que porten vint anys casats i que mai han desitjat a ningú altre. Hi ha també un antisistema que no duu rastes, no fuma porros ni veu xibeca, al costat hi tenim a una "pija" que no és materialista.

 

Un dels exemplars més rars i visitats és el del senyor que porta set anys amb el mateix telèfon mòbil. Al costat de la seva gàbia hi ha la perruquera que mai ha parlat de ningú i no diu res. Hi ha l'exemplar de l'home que no té cap grup de Whatsapp, una dona separada de més de 40 anys que no pertany al "Badoo" i un senyor de 90 anys que no desitjaria tornar a ser jove. Acabada d'arribar està la noia que no té Facebook, Instagram ni Twitter. Podem veure també a l'home que es va trobar una bossa plena de diners i la va tornar, al seu costat està la gàbia de la seva dona, qui no li va recriminar res. Tenim una parella de pares que mai li han donat una plantofada al seu fill. Tenim a un mecànic que no infla els preus, a un periodista que no adultera la veritat i a un funcionari que es desviu per la seva feina. Us imagineu un zoològic així? Per a mi seria més lògic que amb animals tancats, un "humalògic". Costa Rica, pura vida, espera'm! Ets el meu somni, la meva esperança.