L'agònica mort de la música en viu

 

 

La música en viu se'ns va morint a les mans. Segurament amb diagnòstics equivocats que fan que no s'estigui aplicant el tractament adequat. O potser no, però sigui com sigui, es va apagant davant la mirada dels metges, que se la miren de reüll com si la cosa no acabés d'anar amb ells.

 

Sense anar més lluny, la sala Circus tanca les seves portes a finals d'any. Era un rumor que flotava en l'aire des de fa temps i que finalment ha acabat aterrant a la realitat. S'acaba una llarga tradició de concerts a la nostra ciutat, i si bé és fàcil i pràctic culpar a l'Ajuntament (jo sóc la primera que aprofita el que sigui per senyalar-lo) també és cert que, si ens posem una mica seriosos, hi ha vàries coses per analitzar que apunten, també, cap a altres bandes.

 

Us diré un secret que cada cop sap més gent: fer música en viu, no surt a compte. Almenys per la gran majoria de locals petits. Els números no quadren, els permisos i llicències són exuberants, els requisits pel local costen un ronyó i mig, i sempre tens un veí a la càrrega disposat a fer-te la vida impossible. La llei no ajuda. La majoria de les mesures van en contra de la música en viu i, al final, els locals es troben desemparats, sense ningú que els resguardi. La policia et mira com si enlloc de música en viu tinguessis una plantació de marihuana, i les multes cauen amb una facilitat i a vegades amb una injustícia que fa basarda.

 

Segurament l'Ajuntament hauria pogut fer més, sí. Però també és cert que em consta que hi ha treballadors de l'Ajuntament que s'han deixat la pell intentant mantenir el Circus viu, així com n'hi ha d'altres que han pecat de deixadesa. En tot cas, ara farem una mica d'autocrítica (que està molt de moda) i direm que, apart de l'Ajuntament, potser el poble també hauríem pogut fer més. Per exemple, si entre els vuit que diuen en veu alta que recolzen la música en viu, més de quatre assistissin als concerts que es programen, pagant l'entrada o la beguda corresponent. O si quan el porter surt a demanar silenci a l'entrada del local, la gent abaixés el to de veu, evitant així la trucada que farà el veí a la policia i que portarà una multa que potser serà la ruïna. O si potser, en aquests últims anys en que a Cerdanyola han tancat més de un i més de dos i més de tres bars o locals que feien concerts, haguéssim alçat una mica més la veu, prenent consciència de que amb cada tancament se'ns va morint una miqueta més la cultura més viva del nostre poble. Perquè està bé queixar-se al facebook i triar un culpable, però tots sabem que hi ha coses més constructives per fer.

 

Els companys del Circus pleguen. I amb aquestes portes que es tanquen, queden orfes desenes de músics que han crescut durant les nits de jam, bandes que s'han lligat i consolidat en aquell escenari, i tot un públic amant de la música que es queda al carrer. El dia 30 serà la última nit. I el 31, podeu estar-ne segurs, Cerdanyola es llevarà una mica més grisa.