La crisis com una oportunitat

 

Tota crisis és una oportunitat i, aclarida  la qüestió de confiança i el govern de Cerdanyola és una bona oportunitat per les forces polítiques per intentar redreçar la situació. Els temps de les majories absolutes van marxar i no tornaran i, per tant, cal aprendre a gestionar la pluralitat com han fet tants i tants altres Ajuntaments del nostre entorn. És obvi que hi ha una sensació de descontentament al no haver-se assolit els nivells de bona governança i entesa aconseguits en d'altres municipis. És demanar molt que s'aprofiti el temps de mandat que resta? Tothom hauria de fer autocrítica  (vull creure que tothom l'ha fet o la farà), en tot cas, allunyada dels manifestos autocomplaents on la culpa sempre és dels altres (propis de la vella política, crec que no hi ha nova i vella política sinó bona i mala política). Autocrítica (no mirar la palla en l'ull aliè) per reconèixer les pròpies mancances ja que, no s'ha d'oblidar, la gestió municipal descansa en persones que han de dirigir un grup humà, complex i que requereix d'habilitats per això, també per allunyar elements tòxics. Tanmateix qui fa girar la mà de morter (l'Alcalde) és el primer responsable de lligar la maionesa.

 

 

En tot cas, el govern confirmat és una oportunitat de Cerdanyola per contribuir al referèndum que serà legal segur (tant de bo fos possible pactat) i que, tants i tants ciutadans i entitats del nostre país venim reclamant com a únic mitjà, democràtic i sensat, per resoldre els conflictes polítics en democràcia. Això sense oblidar la principal obligació de l'obra de govern.