La nissaga d'en Pere Costa Guardiola o 'Peret Boter"

 

 

En Pere Costa Guardiola va néixer a Ripollet el 9 d'abril de 1889. Va ser boter, el mateix ofici que tingué el seu pare. Es va establir a Cerdanyola l'any 1908, va comprar una casa al carrer sant Ramon, entre els números 206 i 208, que era coneguda amb el malnom de Xic Sereno.

 

L'any 1913 es va casar amb Concepció Castells Barneda, natural de Castellar del Vallès. D'aquest matrimoni nasqueren tres plançons: en Rafael, la Teresa (que va morir quan era jove) i en Pere. Veient que la construcció de botes de vi no era gaire rentable, Pere Costa va reorientar el seu negoci cap al comerç del vi. D'aquesta manera, l'any 1918 va comprar a la mestra i veïna de Sant Llorenç Savall, Antònia Guardiola Rourera, un edifici de dos cossos de planta baixa i primer pis al carrer Santa Maria, nº21.

 

 

La família Costa s'hi va traslladar a viure i a gestionar el negoci de comerç de vi a l'engròs i, una vegada allà, Pere Costa el va reformar l'any 1930. Aquests edificis, que eren destinats a una escola privada, començaren a perdre alumnat l'any 1915, moment en què s'inauguraren les escoles municipals mixtes al carrer Escoles. Als baixos d'aquesta antiga escola, Pere Costa va dedicar un costat a la venda al detall del vi, mentre que l'altra banda la destinà a fer de magatzem del vi i garatge del seu camió.

 

El 6 de juliol de 1933 Costa va patir un greu accident amb el seu camió al pont de sota la via del tren a Puigcerdà, a l'alçada de Mas Rampinyo. A resultes d'aquest sinistre Pere Costa va morir a l'edat de 44 anys.

 

 

El seu fill Rafael, de 19 anys, es va fer càrrec del negoci amb l'ajuda del seu germà Pere i l'assessorament del seu futur sogre. Passats uns anys, els dos germans es casaren amb les dues germanes filles d'aquest comerciant de vi de Sant Andreu del Palomar. Les dues famílies habitaren la primera planta de les dues vivendes, que eren prou grans per encabir-hi les dues famílies i la descendència d'aquestes. Tot i així, amb el pas del temps i degut a l'increment de la família, acordaren separar-se.

 

D'aquesta manera, el benjamí Pere va anar a viure a les dues antigues cases del carrer sant Ramon, que foren reformades pels germans Manuel i Pepet Mañosa, mestres de cases, entre els anys 1944 i 1945. Aquestes cases havien estat prèviament comprades pel seu pare l'any 1930 a la família coneguda amb el malnom de ca la Pona. La reforma d'aquests dos edificis va ser dirigida per l'arquitecte municipal Joaquim Fernández Marqués. Amb tot això i, mitjançant un acord mutu, el negoci fou repartit l'any 1950 de la següent manera: del celler del comerç de vi a l'engròs del nº21 del carrer Santa Maria se'n va fer càrrec el germà gran, en Rafael; i el negoci de la venta al detall el portà en Pere, el germà petit.

 

 

Per acabar, voldria fer referència a tres anècdotes: la bodega dels Costa del carrer Sant Ramon va rebre l'any 1947 el premi a la millor façana, distinció atorgada per l'Ajuntament de Cerdanyola del Vallès. Igualment, hom recorda que al costat dret de l'entrada hi havia una gran nevera de fusta alimentada amb barres de gel, fabricada per l'empresa Torres de Sabadell. També, als baixos del carrer Santa Maria, actualment Joan Costa hi conserva un interessant museu d'estris del camp i de la cultura vitivinícola.