¡¡Lo que tu digas!!

Aquest cop he tardat fins a l'últim instant en entregar l'article. No em veia amb cor, m'ha costat molt acabar-lo i donar-lo com a vàlid. Tot ja està dit dels fets de l'1 d'octubre. Tothom té el dret d'expressar lliurement el que pensa. SÍ, NO, NO SÉ o DEPÈN. Sentiments patris diferents. Una divisió que ens resta a tots. Tres manifestacions: una independentista, una per la unitat i una altra pel diàleg, aquesta última, per a mi, la més raonable però la més discreta.

 

Independentistes i Dependents, tots creuen que l'altre no té raó. Els "indepes" no entenen com poden haver-hi catalans que no ho són i des de Madrid els diuen nazis. Les altres autonomies no entenen com hi ha gent que no se sent espanyola, i des d'aquí els diem feixistes. Però, és que ser espanyol no és una altra forma de nacionalisme? Jo, com a català moderat, des de la meva escollida equidistància personal individual, vaig defensar a mort el dret a decidir i denunciar aquest Govern corrupte i intransigent, però ja estic cansat.

 

Cansat de discutir, fart d'aquesta bipolaritat (si no ets dels nostres, ets d'ells i estàs en contra nostre). Frustrat de mirar d'entendre l'altre i que no em respectin. Trist d'aquest monotema de fractura social a dues bandes. Fart del qual és legal o no ho és, de què els drets d'uns siguin la repressió d'altres. Segueixo sense voler una "España Grande y Libre", monàrquica amb l'aliança PP/TC, que lo tiene todo atado y bien atado. Però també sense confiança amb la DUI, un acte que, per mi, exclou a molta gent catalana. Mentrestant, entre bambolines, l'oligarquia burgesa catalana i el poder real a l'ombra, els Rajoy, Soraya i Zoido només són titelles, es donen la mà, ja que el més important, per sobre dels ideals, són els diners i que es dilueixin les trames de corrupció per ambdues parts, clan Pujol i Gürtel.

 

Per tant, jo crec que el millor per evitar la vergonya total si entra en vigor l'article 155 és declarar eleccions autonòmiques a Catalunya, que seria una forma homogènia i vinculant que relaxaria el sentit del referèndum. A Espanya, el PSOE hauria de donar exemple de com de progressistes diuen ser, aliar-se amb Podemos i declarar una moció de censura al PP, amb el resultat d'unes eleccions generals el 2018, començar de zero els diàlegs amb Catalunya i reformar la Constitución Española, una constitució que ningú va votar.

 

Per últim volia dir el més important, un fet que s'ha parlat poc, i que jo trobo molt greu, és el de la manipulació i desinformació dels mitjans de comunicació i la seva repercussió a les xarxes. És lamentable que la informació més veraç sigui la que ve de l'estranger, és gravíssim que es modifiqui informació per donar-la com certa. És penós que minimitzin o neguin des d'Espanya els gairebé 900 ferits del dia 1. És de ser fill de puta parlar de sang falsa, però és igual de greu exagerar o mentir sobre les ferides de les càrregues policials. És patètic que utilitzin imatges d'arxiu i donar-les com actuals. Algú ha mentit aquí i s'ha de saber. L'ètica i la veracitat periodística han quedat per terra en aquest país. RTVE és totalment unionista al servei del PP, la Sexta és l'única que s'ha mullat seguint els fets difonent-ho a tot el món.

 

Encara bo que hi ha alguna cosa que funciona en aquest país i el jutge Francisco Miralles ha obert una causa per investigar l'actuació de la policia. Dipositar un paper sense valor legal dins d'una urna no és il·legal ni mereixedor d'una càrrega militar. Espero que la llei i la justícia de la qual tant parlen des de les Espanyes ara se l'apliquin. L'actitud d'alguns mitjans de comunicació i del Minsiterio del Interior no es pot tornar a repetir en un país que presumeix de ser gran i lliure.

 

El millor que he vist aquests dies a les manifestacions va ser un eslògan dels Anarquistes on hi deia: ¡LO QUE TU DIGAS! Doncs això, el que tu diguis. Fes i pensa el que vulguis però no molestis els demés. Aloha.