Malson la nit abans de votar

No sé vosaltres, però ahir me'n vaig anar al llit amb dubtes i incertesa. Ja sé que molts de vosaltres podeu tenir molt clar el vostre vot i que segurament serà unilateral, ja que sembla que aquí només hi ha dues opcions, unionista o separatista, però jo sóc dels que miren cap endavant i no als costats, sóc dels que reben hòsties des d'Espanya i des de Catalunya. Sóc dels que no comprèn ningú, dels que estan en "tierra de nadie" i dels que discuteix amb amics i familiars dels dos bàndols. M'aixeco, em prenc un got de llet i torno al llit. A vegades m'agradaria tenir les coses tant clares com ells, formar part d'alguna cosa, d'un ideal, però no, la meva independència em fa ser unionista amb mi mateix. Dono voltes al llit tot pensat quin és el vot més proper a mi però a l'hora més útil, és molt difícil, els altres ho teniu més fàcil, només heu de triar un color del vostre cantó.

La meva pàtria es Catalunya i visc en un país anomenat Espanya, la llibertat és a les nostres ments. Em fot de mala llet que als catalans no ens deixin votar en un referèndum legal, és lamentable que ens governi el PP, però no em va agradar la posada en escena de la DUI, la trobo excloent, un acte desesperat i un error, ni la consegüent aplicació del 155 i l'empresonament de polítics. Tinc moltes ganes que tot això passi, no m'entra al cap que es puguin celebrar unes eleccions democràtiques en un país intervingut on alguns no estan en igualtat de condicions i altres juguen a la Puta i la Ramoneta. Em prenc una pastilla per dormir.

Al final, cap a les tres, m'adormo amb la idea que cada u ha de votar al que més s'apropi a la nostra forma de veure les coses i no al revés, de buscar un grup polític a qui creure i seguir. Tinc malsons, somio que un gegant anomenat Xavier em vol menjar com aquell quadre de Goya, "Saturno devorando a su hijo". Després somio que em ve una noia "pija", morena, tota sexy que es diu Inés, em sedueix, i quan estic a punt de tirar-me-la, ella em clava un pica-gel a l'esquena, com a "Instinto Básico". Somio també que me'n vaig de canyes amb un tio molt graciós i simpàtic que es diu Miquel, al final m'emborratxo i em porta a un lloc fosc, allà em lliga i en Miquel, mentre es descorda el cinturó i em baixa els pantalons, crida a un tal Pedro que ja pot venir, que ja ha aconseguit una nova víctima, com aquella escena de "Pulp Fiction". Però això no acaba aquí, somio que estic en una classe i que la professora és una monja amb molt mala baba que es diu la germana Rovira, ella em pega amb una barra als dits cada cop que llegeixo malament en català.

 

Després un tio que va d'intel·lectual progre enrotllat, amb ulleres i barba de cinc dies que es diu Carles, em comença a parlar amb un idioma que jo no comprenc, em fa molta ràbia perquè crec que el que em diu sembla molt interessant, llavors vaig a buscar a un paio, que també es diu Carles, que viu a Brussel·les temporalment i que sap molts idiomes, perquè ens fes de traductor, però al final els dos Carles s'acaben morrejant i fotent mà i em diuen que marxi. Cap al final he somiat amb un altre que es deia Xavier, un tio amb pinta una mica deixada, amb perilla i una arracada a l'orella, al principi no em va caure bé, sembla un revolucionari domesticat, un "mandao" d'un tal Pablo de Madrid que du una llarga cueta, però després vàrem estar debatent sobre quina resposta donar contra l'autoritarisme de l'estat espanyol i vàrem apropar postures. Al matí m'he despertat suant i espantat recordant el malson amb aquelles 7 persones. Em dutxo, esmorzo i me'n vaig a votar. Unes eleccions imposades?, sí, però hem d'anar a votar, una urna és una possibilitat de solució.

 

Jo, no sé si votaré en blanc o als lila, als quals, ara ningú vol però als que després tothom voldrà per pidolar els seus escons. Però, què més dona? Perquè a partir del 22 vindran els tripijocs de palau, les aliances i els tripartits i, sinó, tornarem a les eleccions a l'abril. Veurem què passa amb aquest bucle que ja dura massa, però com a mínim estarem entretinguts mentre la vida del català de peu segueix igual. Aloha.