Micronutrició a l'esport

 

 

Actualment, per la majoria de la societat ja és sabuda la importància del moviment i regularment ens animem a gaudir d'alguna pràctica esportiva. En funció de la intensitat, durada i repetició d'aquesta, caldrà tenir en compte, a part dels macronutrients (Hidrats de Carboni, Lípids i Proteïnes) pautades de bona qualitat, tot el tema micronutricional, ja que en molts casos poden recolzar a l'esportista, afavorir el rendiment, evitar una excessiva oxidació corporal i deteriorament articular, així com aconseguir un benestar muscular, emocional i mental.

Amb tot això, inclouria d'una manera genèrica a les vitamines B, la vitamina C (molt important per la síntesi endògena de col·lagen, la E, la A, la D, la K, l'omega 3 (Ω3), els macro minerals (Calci, Magnesi - atenció: l'estrès hiperconsumeix el magnesi - el Ferro - a l'aguait també amb els nivells de ferritina-)... També els microminerals (el Zinc, el Seleni...) i com no, els electròlits com Sodi, Potassi, Clor (a recordar: la dieta occidental és massa rica en sodi i massa poc en Potassi). Els últims 200 anys el ràtio potassi/sodi ha passat de 10/1 a 1/3 i un augment del consum de clorurs respecte al bicarbonat. Massa sal, massa sucres, poca fibra... Que comporta una tendència de dieta pro-acidòtica que no ajuda en res a preservar la salut òssia, ni el metabolisme del cos ni la salut en general. Un cos saludable no pot estar àcid! Cal una dieta alcalina amb verdures i fruites i com reiteradament repeteixo: amb visites freqüents al mercat en lloc del supermercat.

No podem oblidar la ingesta d'aigua (bona hidratació) i també l'aigua de mar hipertònica per remineralitzar i revitalitzar l'esportista fatigat o en casos de baix rendiment. Altres ajudes podrien ser el C.L.A per afavorir una bona musculació i disminuir el greix, els probiòtics i la glutamina en disfuncions gastrointestinals... Com sempre, l'equilibri és el Tot!