Mira les estrelles, no els teus peus (A la memòria d'Stephen Hawking)

 

 

Aquí no solc fer homenatges pòstums a ningú però per a mi Stephen Hawking ho mereix. Recordo que amb uns vuit anys estava a casa d'un amic, el seu pare era físic i tenia un telescopi a la terrassa, ell em va dir: Danny, mira per aquí. Jo vaig posar un ull en aquell aparell i em vaig quedar fascinat. Què és?, vaig preguntar. És el planeta Júpiter. La meva vida va canviar en aquell moment. Des de llavors vaig aprendre a adquirir la percepció del món i de les persones que hi viuen des d'un punt de vista còsmic, això vol dir que nosaltres només som un gra de sorra en l'univers però que al mateix temps tenim tot un univers dins el nostre cervell, som petits però màgics.

 

En el primer record que tinc de l'Stephen ell ja anava en cadira de rodes, jo no entenia com un home tan savi podia estar en aquell estat, era un cervell atrapat en un cos mort, em deia llàstima a l'hora que l'admirava. Recordo una entrevista seva, li van preguntar: vostè, quan es va adonar que estava malalt? Hawking, va contestar: em vaig adonar de què quelcom em passava quan vaig notar que cada dia em costava més cordar-me els cordills de les sabates. Us adoneu? Ell sabia què li oferia el destí i tot i això, va seguir endavant cada dia de la seva vida, és un autèntic Superman. Imagineu tot el que aquest senyor ha teoritzat, divulgat i ensenyat malgrat la seva malaltia, és un doble exemple, el de superació i el de coneixement.

 

Ja, de més gran, vaig llegir La Teoria del Temps, altres llibres, articles seus i mirava els seus documentals i xerrades. Penso sens dubte que l'Stephen és una de les grans ments del segle XX i XVI, i per a mi, Hawking està en el meu panteó particular de grans savis, científics i investigadors al costat d'altres herois com els clàssics Pitàgores i Tales, DaVincci, Paracels, Galileo del renaixement, Copèrnic, Newton o Descartes i la il·lustració, Tesla i Einstein a l'era moderna fins a Michio Kaku i la quàntica actual. Tots ells han fet de la ciència un art.

 

Els científics han fet les nostres vides millor alhora que ens han transmès l'amor i el respecte vers les lleis naturals, tot i que jo em quedo amb Albert Einstein qui afirmà que la veritable mostra d'intel·ligència és la imaginació i no el coneixement o com va dir Kant, que tenir la capacitat de canviar d'opinió vers una idea denota intel·ligència, honradesa i valentia, aptituds que ja podrien tenir els nostres dirigents actuals. Sempre he pensat que un model tecnocràtic, barrejat amb democràcia no aniria gens malament.

 

En fi, allà on siguis ara estimat Stephen, desitjo que et fonguis amb la força creadora de l'Univers, la mateixa que has estat empaitant tota la teva vida i que a la fi facis les paus amb això que alguns anomenen Déu. Nosaltres hauríem de fer cas a les seves paraules i mirar més les estrelles i no tant als nostres peus. Més imaginar i menys ego. Aloha