Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Fa milers d’anys que els humans migrem. Ho continuarem fent. Ens movem en la recerca de prosperitat i de llibertat. Però els llocs on anem no són verges. Els llocs d’arribada tenen identitat. Els qui han arribat abans han anat construint societats amb una llengua, una cultura, uns valors que els caracteritzen.
Aquestes identitats construïdes poc a poc donen força i cohesió a les societats, i estan sempre en evolució. Les identitats no són tancades, però són sempre el lloc on es desenvolupa la vida, amb una determinada manera de fer.
Fa prop de vint anys, en Faye Mané va arribar de l’Àfrica. Ell és de cultura mandinga. Amb dades de l’Idescat, el 2024 vivien entre Cerdanyola i Ripollet 2.357 ciutadans catalans nascuts a l’Àfrica. Aquestes dades, avui, espanten molta gent. Alguns ciutadans pensen que aquest increment de població amenaça la identitat del país.
Però tothom qui coneix en Faye et diu que ell no fa por. Que és una excel·lent persona i que s’ha integrat molt bé. Avui, en Faye parla català, té tots els amics d’aquí, ha accedit a la nacionalitat, participa activament en la política, treballa en una empresa arrelada a la ciutat i somnia en nous projectes.
Què fa que ell sigui percebut com a diferent? Òbviament, la seva ferma voluntat, des del primer moment, de voler-se integrar. És ell qui ha fet tots els esforços. Però, per poder entrar a una casa, algú t’ha d’obrir la porta. Només pot haver-hi integració si l’esforç és bidireccional: els qui arriben fent els més grans esforços, i els establerts, obrint la porta perquè això sigui possible.
Amb aquest esquema, Cerdanyola i Catalunya en surten reforçades.
Davo, Malang, Aminata, Lamine... us obrim la porta. Esteu a casa.
Per Alfons Escoda i Arbulo
Associació d’Afrocatalans de Cerdanyola
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.