Després de segles celebrant la nostra tradicional festa nadalenca a casa, menjant la nostra sopa típica de Nadal amb la família, amb els qui fèiem cagar el Tió per rebre les nostres postres tradicionals: neules i torrons; tot desitjant que arribi la nit de Reis i obrir els esperats regals amb els quals podíem jugar dos dies abans de tornar a escola... i per fi, des de fa unes dècades, es va instaurar una nova i preciosa tradició: l'arribada del Pare Noel que omple el cor d'alegria dels més petits, que dóna peu a sentir el Nadal abans, a gaudir de les joguines, de la família, dels colors, del fred o de la neu... Què més dóna si aquesta prové de terres escandinaves? No estem en un moment en què tots ens sentim molt europeus? Com és, doncs, que tanta gent avui en dia actua com el nou Grinch del segle XXI i es nega a celebrar un dia tan bonic com el del Pare Noel? Per a tots aquells "Monstres del Nadal", deixeu-nos explicar perquè els vostres fills i filles han d'estimar-se també aquest senyor de la barba blanca.
Des de la infància, Sant Nicolau va destacar per la seva bondat i generositat amb els més pobres, preocupant-se sempre pel bé d'altri. Essent encara molt jove, el noiet va perdre els seus pares degut a l'epidèmia de la pesta, i es convertí així en hereteu d'una gran fortuna. Als seus 19 anys, Nicolau va decidir donar tota la seva riquesa als més necessitats i marxà a Mira amb el seu tiet; dedicà la resta de la seva vida a fer de sacerdot i ajudar als altres. Vet aquí perquè després de la seva mort, un 6 de desembre, hom decidí que seria una figura perfecte per a repartir alegria i caramels entre els infants. Què és el Nadal, sinó un moment en el que tots ens sentim més generosos, més festius, més familiars?
No promoguem el Grinch del Nadal, aquell horrible protagonista de Cuento de Navidad, de Charles Dickens (1842), un home egoista i de cor dur, a qui disgustava el Nadal, els nens o qualsevol cosa que produís felicitat. O com aquell altre monstre horrible verd, famós per la pel·lícula interpretada pel Jim Carrey, que robava els guarniments de nadal i impedia així la celebració del Nadal. El Grinch del segle XXI fa referència al consumisme predominant i la preocupació per allò material, el qual provoca deixar de banda el significat espiritual del Nadal.
Finalment, però, tots ells s'adonen de que el Nadal és molt més que regals, guarniments i banquets. Per tant, no compartim la justificació errònia d'aquells que es neguen a celebrar el Pare Noel i entrar, segons diuen, a fomentar el consumisme. Aquest no és el propòsit de la tradició: és una festa més per estimar-nos, passejar en família i fer bones obres. Gaudim de les festes!