OPINIÓ - Jaume Sobrevals: "La Marató de TV3"

Encara ressona l’eco de la Marató de TV3 (o n’hem de dir 3cat ?) d’enguany. D’una banda, per l’innegable encert del tema escollit, d’una altra, per la recaptació. S’ha parlat de punxada, de davallada lenta, se n’ha qüestionat el propi model... Potser sí que recaptar menys de sis milions és poc si tenim en compte que en vuit o deu ocasions se n’ha recaptat més del doble, però d’altra banda no es va assolir la quantitat d’enguany fins a la tretzena edició. I en tot cas, des del 1992 han sortit directament de les nostres butxaques 240 milions d’euros per a recerca sanitària. Una mena de pressupost participatiu on el poble ha dit «aquests calés vull que serveixin per això». No en tenim gaires d’oportunitats de dir per a què volem que es facin servir els nostres calés, però. Però... és així com ha de finançar-se la recerca sanitària ?

Sovint sentim a dir que la Marató demostra la immensa solidaritat del nostre país, i que això és impensable en qualsevol altre. No faríem bé de pensar que en qualsevol altre país normal la quantitat destinada a la recerca sanitària surt, amb escreix, dels pressupostos públics ?

I aquí ve la mare dels ous: quants diners podria destinar la República catalana a recerca cada any ? Ja sé que és simplista, però gràfic també ho és: amb els 20.000 milions anuals que s’endú l’estat i que no retorna -que equivalen a 4.000 maratons com la d’enguany-, no podríem suplir i millorar l’aportació de la Marató ? Quin pressupost no podríem destinar a recerca sanitària sent un país normal, un estat independent ?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.