OPINIÓ - Jesús Martin: "La llengua, clau per a vertebrar el territori"

Des de fa anys, la presència de les llengües en general i de la llengua catalana en la formació professional eren del tot deficitàries. Situació del tot incomprensible i insostenible en una societat que valora especialment la comunicació, el tractament de la informació i allò que anomenem competències transversals o “toves” (soft skills). Sense aquestes, és impossible que un individu pugui assolir els nivells formatius equitatius requerits en el món laboral en igualtat de condicions amb aquelles persones que sí que les dominen.

Qualsevol empresa rellevant necessita que les persones que la conformen, tinguin un bon domini i coneixement de la llengua pròpia del país i d’alguna de les quatre llengües estrangeres més rellevants (alemany, anglès, francès i italià) amb presència desigual en el nostre sistema educatiu(les tres primeres s'ensenyen com a primera o segona llengua estrangera en la nostra comarca en els instituts públics de Cerdanyola.

Catalunya ha incrementat avui dia, gairebé en un terç la seva població, majoritàriament no per l’augment dels naixements, sinó per la vinguda de població migrant. Segons dades actuals, estem a prop dels vuit milions d’habitants. Cerdanyola té actualment uns 58.100 habitants. 

Per curiositat dels lectors, indicar que l’any 1900 comptaven com a població de fet de 928 persones segons dades de l'Institut Nacional d’Estadística (INE). El municipi ha incrementat exponencialment el seu nombre d’habitants, adaptant-se a les circumstàncies de cada època. Cal destacar que segons dades del 2022, el 14,2% de les persones del municipi havien nascut en un altre país. La presència d’habitants de la Xina, el Marroc o països llatinoamericans (Colòmbia, Argentina, Equador, Bolívia, etc.) és rellevant. Podem afirmar que Cerdanyola és una localitat molt diversa.

Segons el rotatiu francès Le Figaro, en la seva edició del dissabte 1 de febrer, la grandesa de l’economia espanyola, tot un “tigre d’Europa” es deu al seu creixement econòmic, la gestió eficient dels fons europeus, una política selectiva de la immigració des de Sud-amèrica, l’auge de sectors com les renovables o l’agroalimentari, a més dels bastions tradicionals com el turisme i l’automoció, i fins i tot la reforma de les pensions. En la mateixa línia, JP Morgan manté que l’auge de l’economia espanyola es deu a la fàcil integració dels ciutadans llatinoamericans.

Voldria destacar especialment el valor de la llengua. L’estat espanyol s’ha beneficiat de la immigració d’alt valor afegit, la provinent de sud-americà, ja que a través dels tractats bilaterals de convalidació de títols, s’ha facilitat la incorporació d'aquesta força de treball d’una manera immediata a la nostra economia sense haver d’invertir recursos extres per a l’aprenentatge de l’idioma, pel fet que aital població té l'espanyol com a llengua pròpia. En canvi, els nostres veïns europeus han de destinar grans quantitats de fons públics perquè la població nouvinguda aprengui el seu idioma.

Això ens passa, parcialment, a Catalunya, perquè per tal que coneguin i dominin la llengua de país, cal que hi hagi un esforç recíproc: el d’aquestes persones per aprendre la llengua catalana i el de les nostres administracions per a garantir-los una plaça en alguna escola d’adults, centre de formació professional, Servei d’Ocupació de Catalunya o dels centres de normalització lingüística local o comarcal.

Si realment volem que el nostre país estigui ben cohesionat lingüísticament i socialment cal invertir més recursos en l’aprenentatge del català en la població migrant, fent aposta clara i decidida per la immersió  lingüística en l’ensenyament bàsic, en els postobligatoris i en CFA, Escoles d’idiomes i centres de normalització lingüística i del Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC). 

Això implica que a Cerdanyola hem de tenir aules d’acollida intensives, no com fins ara aules en precari i multinivell- A més, s’ha d’ampliar l’oferta de cursos de les escoles d’adults, actualment insuficients, apostar per la presència del català en els centres d’FP locals i comarcals, tant en l’FP inicial com en la contínua o en la formació per l’ocupació. Cal que les empreses siguin conscients que la societat catalana vol ser atesa en català o com a mínim que a una persona l’entenguin si s’expressa en català.

Si l’administració no fa aquest esforç per la integració lingüística, mantindrem dades altíssimes d’abandonament escolar prematur, especialment rellevants entre la població migrant i de sexe masculí segons l’estudi d’Adrián Zancajo i Carlos Bueno, L’abandonament al batxillerat i als cicles formatius de grau mitjà. Una societat justa ha de lluitar per l’equitat i la igualtat, aprendre català és un dret ciutadà i laboral.

L’assignatura pendent, doncs, és la presència real de la llengua en la Formació Professional. Caldrà exigir, doncs, a les administracions que la potenciïn i garanteixin. 

 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.