Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram
Bullying, sempre m'ha semblat una paraula tan lletja i complicada com la situació a la qual es refereix. Si l'escolto, el primer que se m'acut, és un immens rebuig per allò que representa: abús en totes les seves dimensions.
Crec que és una malaltia que sempre ha existit, però amb una complexitat i fortalesa que han anat en augment a mesura que ha evolucionat la nostra societat. Per exemple, ningú dubtaria que un mal ús de les xarxes socials és una eina perfecta per l'expansió d'aquest “virus".
Continuant el símil de la malaltia, se m'acudeixen coses que es fan a salut:
- Fer prevenció, és a dir, formar a la comunitat educativa del que suposa una situació d'aquest tipus.
- Detecció. Punt complicat. Malauradament, de vegades, és com la COVID. No hi ha símptomes evidents o els símptomes s'assemblen als d'altres malalties. També pot passar, a més, que els afectats es trobin sense forces per verbalitzar-ho i el pas del temps agreuja tot plegat.
- Per últim, la cura. En aquest punt sí que em sembla fonamental la rapidesa de la intervenció i complicitat dels que estem al voltant (famílies, professorat, alumnat i administracions).
Així doncs, la gestió no sembla gens fàcil i més, si es barreja l'adolescència. Assetjament, indefensió, soledat, patiment, impunitat... Som conscients d'això? No utilitzem, potser, massa sovint i a la lleugera la paraula bullying en el nostre vocabulari? És possible que, des de tots els estaments, estiguem mostrant als nostres joves una societat amb carències d'empatia? Massa incògnites que no podem esperar a resoldre-les, mentre hi ha nois i noies que ho pateixen.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.