OPINIÓ - Martí Riba: "Cerdanyola, ciutat del (des)aprenentatge"

Cerdanyola del Vallès s’ha integrat a la Xarxa Mundial de Ciutats de l’Aprenentatge de la UNESCO. Sense qüestionar l’honorabilitat de la UNESCO —Déu me’n guard!—, m’encurioseix saber amb quins criteris han atorgat a Cerdanyola aital reconeixement.

Em costa entendre com una ciutat que encara té un nivell de segregació escolar alt (Fundació Jaume Bofill, 2023), així com polítiques d’educació al llarg de la vida poc o deficientment coordinades, amb cada regidoria cuidant el seu hortet i anant a la seva, és considerada Ciutat de l’Aprenentatge.

I, també, com una ciutat anomenada “de l’Aprenentatge” té la UAB i no facilita l’accés dels seus ciutadans als serveis d’aquesta universitat. I a la inversa, no facilita als estudiants poder viure i participar de la vida de la ciutat, més enllà de comprometre’s a incloure una residència universitària en el ja per si mateix aberrant projecte de la Plana del Castell. Per cert, als instituts l’alcalde i la regidora de Joventut pregonen que hi haurà un centre comercial. Això ho saben els comerciants del poble?

Allò de “Ciutat del Coneixement” ja feia riure, perquè l’únic vincle que tenim amb la UAB i a l’Alba és que s’erigeixen sobre el nostre sòl. Vivim en una ciutat governada per una corporació que prioritza els grans esdeveniments en dates assenyalades, col·leccionar etiquetes que llueixin a la campanya del 2027 al preu que sigui, molta activitat a Instagram i el “qui dia passa, any empeny” com a únic projecte educatiu de ciutat. Pa i circ, l’enemic del coneixement i l’esperit crític.

Senyoris de la UNESCO: ja s’ho han mirat bé, això?

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.