Les PAU: sí o no

Artícle d'opinió del director de l'Institut Forat del Vent, Jordi Fernández

Mes de maig a segon de batxillerat: sembla que el món s’acaba, és l’últim esprint d’una cursa que ha estat llarga, els nois i noies obtenen el títol de batxillerat, han d’escollir a què es volen dedicar, un moment crucial pel futur... però apareix un últim escull: les polèmiques PAU.

Quan parlem d’aquestes proves, de seguida se’ns pot acudir: serveixen per classificar l’alumnat, donen resposta a l’accés a certs graus per falta de places, estableixen un estàndard, són proves d’estrès, són angoixants per l’alumnat i professorat... Són justes, convenients o necessàries?

Ho veig com dues cares d’una moneda.

El primer impuls és fer una crítica. Fa falta aquesta angoixa si sobren places a determinats graus? No és fiable el batxillerat que s’imparteix als centres i es vol comprovar la qualitat? Reflecteixen aquestes proves les competències reals  de l’alumnat actual?

Però de seguida apareix l’altra cara de la moneda: està bé sotmetre l’alumnat a certes proves d’estrès, per entrenar situacions que ens trobem en estudis superiors o en la nostra vida professional? Si superen la prova més del 90% dels nois i noies, voldrien arriscar i sotmetre’s a un altre tipus de proves? El país no hauria de tenir i comprovar uns estàndards dels estudis postobligatoris?

Necessitaríem una reflexió més profunda per decidir si les demonitzem o simplement les acceptem o modifiquem. Així i tot, el que sí sabem és que aquesta moneda de dues cares va ser dissenyada fa molts anys, amb escassa evolució  respecte al format i l’objectiu per què es va crear. Potser caldria pensar en tot plegat,  perquè, com es diu a diferents llocs, ja som a l’escola del segle XXI.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.