Quan les dades parlen, la resta calla

 

 

Només cal donar una ullada a l'estadística per saber en quin lloc ens trobem. He recopilat dades de l'estat Espanyol que un cop exposades donen lloc a la reflexió. A Espanya hi ha 17.000 casos l'any d'ablació infantil, la forma més extrema de violència de gènere. Salut Mental informa que 2 milions de joves pateixen algun tipus de trastorn mental. Un nen al dia pateix problemes parentals, 1 de cada 10 pateix abús a l'escola i 2 de cada 100 seran víctimes de pederàstia. 10 persones se suïciden cada dia, amb un augment entre els joves. Som el segon país de món amb major consum de cocaïna. Documentats 700.000 casos de nens robats. L'any 2017 van morir 99 dones per violència de gènere, l'any 2018 sumen 33.

Espanya no té cap universitat entre les 50 millors del món. En el rànquing de qualitat de vida som en la 35ª posició, en el de talent a la 32a. El nostre PIB és el 12è. Espanya és el país amb més turisme del món, amb 76 milions de visites i amb més platges amb banderes blaves amb 511. Però Espanya no només viu de la totxana o turisme, és al top en diversos sectors econòmics de desenvolupament. Espanya és pionera en energia renovable, és el quart país del món en energia eòlica, el segon país de la CE en la fotovoltaica i la primera del món en energia termosolar. Tot i això Espanya és el país amb pitjor nivell d'angles de la CE. El sistema sanitari espanyol és dels millors valorats del món, l'esperança de vida augmenta un any cada 10. Som el país del món amb més donants i trasplantaments d'òrgans per 27è any consecutiu. És també el país més tolerant amb el col·lectiu LGTB del món.

Passaria més estona amb dades, però les dades són això, només dades, però, serveixen aquestes dades per plantejar-nos que les nostres virtuts són resultat d'un esforç conjunt? O que els nostres defectes són fruit de les nostres diferencies? L'estadística nodreix la política, per tant, és hora de fer política de qualitat: la promesa de millorar els processos del Sistema de Gestió, format per dones i homes competents en el sector acadèmic i social, liderats per un talent humà qualificat. El primer sempre han de ser les persones per davant de tot, serà possible això tan senzill? Sembla que mentre el país va, tots els polítics miren cap a un altre lloc, al seu melic o la butxaca aliena.

Aloha.