Durant aquesta època de pandèmia, que ja fa més d'un any que dura (i el que ens queda), les xarxes socials i les seves eines han adquirit un major protagonisme. L'atractiu d'Internet es caracteritza per la resposta ràpida, les recompenses immediates, la interactivitat i les múltiples finestres d'activitats. Les motivacions per tenir compte a les xarxes són múltiples: ser visibles, reafirmar la identitat, estar connectats. L'anonimat produeix terror, de la mateixa manera que fa por la solitud.
A les xarxes es bolquen les emocions, amb la protecció que ofereix la pantalla i es comparteix la vida per mitjà de la localització, del xat, de missatges, de fotos i vídeos. Hi ha persones que es poden creure populars perquè tenen milers "d'amics" a les xarxes. L'ús és positiu, sempre que no es deixin les activitats pròpies d'una vida normal. Una altra cosa és quan l'abús d'Internet provoca aïllament, indueix ansietat, afecta l'autoestima i li fa perdre al subjecte la seva capacitat de control. Els riscos més importants, a més de l'addicció, l'accés a continguts inapropiats, el ciberassetjament o la vulneració de la intimitat. Es pot accedir a continguts pornogràfics o violents, denigrar persones, transmetre missatges racistes, fomentar l'anorèxia o incitar al suïcidi.
En persones vulnerables hi ha el risc de crear-se una identitat fictícia, potenciada per un factor autoengany. Per exemple, hi ha persones que lliguen més virtualment perquè es tallen menys davant d'una pantalla que a la vida real. No obstant això, hi ha qui no distingeix entre l'íntim, el privat i el públic i qui exhibeix conductes narcisistes que deformen de la realitat. Així mateix els missatges instantanis dels smartphones poden facilitar les conductes controladores perquè se sap si una persona està en línia i a quina hora s'ha connectat, el que deixa una empremta fàcil de seguir.
En resum: Les persones obtenen un nivell global de satisfacció a la vida que deriva de fonts diverses, com ara la família, la parella, la feina, les relacions socials o les aficions en què estan implicades. Quan una persona no aconsegueix diversificar les seves fonts de satisfacció o se sent insatisfeta en algunes d'elles, pot recórrer al món virtual en un intent de compensar al món virtual el que no té en el món real. L'abús de les xarxes socials és un fenomen preocupant, les persones han d'aprendre a integrar les xarxes socials amb les relacions socials reals. La riquesa de la comunicació interpersonal requereix un contacte cara a cara si no es vol construir relacions socials fictícies que abans o després acaben per esfondrar-se.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.