Rectificació sobre el TOT i l'Arxiu Municipal

Article del periodista cerdanyolenc Juan Antonio Hidalgo sobre l'arxiu del TOT

Fa ara pocs mesos, al número especial dedicat a l'aniversari d'aquesta revista, em van convidar a escriure un article parlant sobre l'efemèride. Vaig aprofitar per comentar la paradoxa que -al meu entendre- suposava que la revista més important que mai s'ha editat a la ciutat –i per tant, potser la font històrica més destacada sobre el poble- no es conservés ni es pogués consultar a cap instal·lació pública local. I així ho vaig dir perquè, anys enrere, a la visita que un grup de persones havíem fet a l'Arxiu Municipal, se'ns havia dit –o així ho vam entendre tots- que l'Arxiu era bàsicament administratiu i que no conservava de forma regular material històric perquè no disposava dels recursos necessaris per assumir aquesta tasca.

Posteriorment, però, tècnics municipals (aliens a l'arxiu) em van fer saber que l'article no era exacte i que la premsa local sí que es conserva. Sincerament, ho dubtava. Però ho vaig anar a comprovar... i és cert. Pel que ara he descobert, i com per sort de vegades passa, l'amor al seu treball i el compromís amb el poble d'alguns treballadors municipals posen solucions, de forma "voluntarista", allà on falten recursos. I aquí havia passat això. Em demanen que no doni noms i no ho faré, però em van fer una breu passejada pels armaris de l'arxiu i vaig veure, perfectament ordenades, el que diria que és potser més del 90 % de tota la premsa local editada a la ciutat durant tota la seva història. Al mateix temps, però, em confirmaven que a Cerdanyola (com a la major part de poblacions) el tema "Arxiu Històric" és un tema a resoldre. Els Ajuntaments tenen l'obligació teòrica de conservar la documentació històrica de la ciutat. Però molt pocs disposen dels recursos necessaris per a fer-ho. Les necessitats són moltes. I els recursos econòmics, pocs.

Tema, aquest, massa llarg i complicat com per abordar-lo en tant poc espai. El que sí tocava fer -i així ho vaig demanar als responsables de la revista, era rectificar. El TOT (la premsa local) SÍ que es conserva al poble. Queda molt camí per recórrer (diria, repeteixo, que a tot arreu) en aquest tema. Però, al mateix temps, gràcies a persones que –torno a repetir- estimen la seva feina i potser fan més del que tocaria, de vegades un s'emporta sorpreses agradables que obliguen a fer rectificacions públiques com aquesta.

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.