Relats d'estiu, part 2

Una altra entrega de relats amb final obert. Recordeu que podeu trobar aquest relat i molts més al meu llibre, ‘Red Hot & Blue 70 relats insólits’, a les llibreries L’Aranya i Éfora, al bar Vinilo i al bar de la piscina Montflorit. El conte d’avui es titula, ‘El pallaso’.

“L’avi compleix noranta anys i, per celebrar-ho, porta als seus néts al circ, que acaba d’arribar al poble. En entrar a la carpa recorda la primera vegada que hi va ser, amb set anys. Recorda l’olor, les feres, els trapezistes, els mags i les seves belles ajudants... Però, sobretot, recorda la por que li va causar el somriure d’aquell pallasso, tant malenconiosa com sòrdida. El pallasso sempre li va fer por, però ara l’ancià somriu: com va poder provocar-li aquesta inquietud aquell ésser tan innocent? A mitja funció el director, amb les seves galanes i el seu megàfon, anuncia al pallasso. Comença la seva actuació. Els nens no tenen cap por: riuen, es trenquen de riure amb les pallassades, els entendreixen les seves equivocacions i caigudes. Ell no riu. L’avi experimenta un terror arcà. Els dos tornen a ser-hi després de tota una vida. És el mateix pallasso. I està davant del mateix poruc, amb la pell eriçada i el cos rígid que sent l’horror per la seva espina dorsal, incapaç de controlar el tremolor d’aquell nen de set anys, ara atrapat en un cos de noranta. Però en un deliri de valentia, enfrontant els seus arcans temors, decideix, un cop acabada la funció, anar al camerino del pallasso. Deixa als nets sols i se’n va a buscar-lo. Es cola per les bambolines del circ fins a trobar una atrotinada caravana que fa d’habitatge d’aquell vell pallasso. Pica a la porta, una veu mesclada amb una tos tuberculosa, diu: entra, ja sé qui ets. Llavors, l’avi entra i veu dues persones d’esquenes, una d’elles es gira cap a ell i…” Aloha.