Els que han estat pares al llarg d'aquest 2020 els serà difícil transmetre als seus fills la pandèmia. Les situacions excepcionals són difícils d'entendre si no es viuen. I aquesta n'és, d'única. En el moment més cru només sortíem al carrer per comprar el menjar i productes de pura intendència, com el cobejat paper de vàter.
No és estrany, doncs, que aquesta experiència ens passi factura. En un món on tocar la porta de l'edifici on vivim ja era la primera amenaça, i on temíem infectar a les persones que estimem, com no havíem de posposar qüestions menys urgents. Tot el que ens fa animals socials era una conducta de risc.
Per fortuna, a poc a poc, estem recuperant allò que sempre hem dit vida social. Amb prudència, ja veiem a la família i els amics, fem els primers sopars a restaurants i hem celebrat la revetlla, encara que sense fogueres.
Malgrat tot, encara ens queda molt per reconquerir. Hem d'obrir el ventall d'allò que ens fa quelcom més que veïns. La participació política i el teixit associatiu, tan característic del nostre país i la nostra ciutat, vertebren la societat. És a través d'aquests vincles que ens constituïm. Recuperem l'espai que ocupàvem. Des de les associacions de veïns fins a les de comerciants, passant pels cineclubs. Tots aporten el seu peculiar punt de vista del món i tots es confabulen amb les forces que ens empenyen endavant.
Per això és crític que reocupem aquests espais on la societat es reconeix. Tornem a participar i debatre. Sempre tenint present les recomanacions que facin la Conselleria de Salut i els experts, retrobem-nos al nostre espai natural per continuar progressant cap al món que volem construir.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.