Setembre un altre cop

Ben trobats i sant tornem-hi! Comença un altre setembre i amb ell una nova temporada de A la Contra, i ja en van sis. Setembre és com un gener de clima agradable. És com una sala d'espera o la duana. És el novè mes, mires enrere i després mires endavant, com passa el temps et dius. Però no pots fer-hi res, el temps no espera a què ningú es refaci, no ens dóna treva.

 

Hem d'acomodar-nos i anar improvisant sobre la marxa. Suposo que això és viure: un etern setembre. Canvis, adaptació, evolució, sumar anys com sumar experiència. El meu setembre número 42. El 88, el 2, el 35, el 16 o el 55 per algú altre, quants setembres duus tu a l'espatlla? El setembre congelat. Congelat a l'ànima o al record, melancolia o expectatives.

 

Mes de repetidors, canvi de "cole" o classe, d'estrés postvacacional, de sensació que podries haver aprofitat millor l'estiu i, en el fons, la teva vida. O per al contrari, n'estàs plenament satisfet i no canviaries res. Mes d'aparadors que et criden perquè compris roba de tardor-hivern, d'estoics que no ho volen acceptar i encara van en xancles i bermudes, i d'altres que enyoren el jersei o la rebeca i obren caixes on posa "Roba d'Hivern".

 

Llits on l'edredó és massa però on el llençol és poc, on la finestra se sent bipolar, tancada, oberta, tancada, oberta. Setembre de llestos i afortunats se'n van de vacances. Dies on la nit ja comença a visitar-nos abans. Temps de nous camins que s'obren, de sol agònic de fredor incipient on ja sentim algunes tardes grises. Algú recordarà un amor d'estiu i algú altre es sentirà encara més sol. Mes que fa d'un pont que enfila cap a un altre any. Setembre, un mes per avaluar el que portem d'any, de reflexió i segones oportunitats. Un mes que et fa sentir moix

 

Quelcom comença: temporada, curs, feina, l'atur, una relació, i no sabem cap on ens portarà. Incertesa, dubte? Il·lusió, esperança? Volem passar de pressa el setembre per instal·lar-nos en la seguretat de la rutina. Després arriba la tardor amb les seves fulles que es muden de groc i de roig on començarem a parlar del Nadal. Els humans som éssers de costums i el setembre és caòtic. Ens agradaria que d'un salt ens plantéssim ja a l'octubre.

 

Tot això que us dic tan sols són pensaments en veu alta escrits amb un llacet però, ei!, una cosa, ara en serio, millor que no ens hi capfiquem gaire, siguem valents per relativitzar els fets i ens limitem a viure sense complicar-nos molt la vida, d'aquí no res tornarà a ser setembre i ens farem les mateixes, existencials però inútils, preguntes. Així any rere any, fins que morim i mudem de vida, el setembre sempre tornarà, per tant, fem cas al poeta Horaci: Carpe Diem. Aloha.