Sóc celíac i…

 

 

 

La malaltia celíaca és quelcom més complexa del que a priori un pensaria. Primer hem d'entendre que la celiaquia implica una atròfia de les microvellositats intestinals, una disminució de les criptes i una afectació al mateix mucus protector que comportaran una l'absorció de nutrients disminuïda.

Les causes, a part de la predisposició genètica, són la suma de factors ambientals (gluten), hiperpermeabilitat intestinal, alteracions de la microbiota i altres facilitadors.

Es pot diagnosticar amb una biòpsia intestinal o avui en dia hi ha altres opcions a través de detecció d'anticossos, genotips i complir certs requisits.

Creiem que deixant de menjar gluten ja està tot solucionat. Però aquesta patologia va més enllà... no sols es tracta de veure que no tenim simptomatologia.

Tenir celiaquia és risc de poder desenvolupar la diabetis tipus 1, malalties autoinmunes hepàtiques, anèmia perniciosa, alopècia areata, psoriasis, síndrome Sjögren, liquen planus i malalties autoinmunes de la tiroide. Tots els pacients amb tiroïditis de Hashimoto haurien de mirar si tenen celiaquia.

Prendre petites quantitats de gluten (sigui de forma fortuïta o no, o per desconeixement) és un error greu per al cos. S'augmenta altre cop la hiperpermeabilitat intestinal, es produeix inflamació i es dispara de nou el foc a l'intestí, i així, el sistema immune (SI) es revoluciona atacant el mateix organisme. Cal ser molt estricte i conscient de què es menja. També, i a causa del "mimetisme molecular", és a dir, hi ha proteïnes o polisacàrids externs que ens venen amb la dieta (antígens dietètics), o per infeccions de bacteris o virus, que confonen també al SI i per similitud estructural poden desencadenar l'enrabiada d'aquest. Ex. alguna proteïna de la llet com la "caseína ß" que s'assemblea estructuralment a la proteïna gliadina del blat. Per tant, si bevem llet es pot donar el cas en un celíac de tenir els mateixos problemes que si mengéssim gluten.