Venim de les estrelles. (A la memòria d'Eduard Punset Casals 1936/2019)

 

 

Com és costum en aquesta secció, un parell de cops l'any convidem a un lector a escriure un article d'opinió. En el cas d'avui la Clara Rivero Latre rendeix un sentit i merescut homenatge al recentment desaparegut, que no mort, Eduard Punset. A continuació podeu llegir el seu emotiu article que ens apropa d'una forma humanista a la figura del gran divulgador i millor persona.

"Quan penso en l'Eduard Punset m'arriba una sensació irrefutable que em fa esbossar un somriure, aquesta que ell lluïa la major part del temps. Assimilo l'energia tranquil·la i serena, la mirada curiosa del nen que no sap res però a qui l'apassiona el joc inesgotable d'aprendre.

Va aconseguir poder explicar a través de la ciència el més difícil de demostrar, l'intangible. Fascinant aliatge entre el Coneixement espiritual i la ciència, que concilia els dos mons que semblava en contraposició. Ell ho va aconseguir.

La seva calma, la seva pau, la seva falta d'urgència, em captivaven enormement, i em capturaven com els primers segons d'una bona peli d'intriga.

Ell assegurava que l'espai que ocupa al cervell el pensament racional és irrisori, ja que la major part està ocupada per l'inconscient i la intuïció. Que és fonamental desaprendre la major part de les coses que ens han ensenyat. Que hem d'acceptar que hi ha preguntes sense resposta i que la dissonància és bona així com canviar constantment d'opinió. Que el que es deixa d'estimar es mor i que tenim una capacitat infinita per ser infeliços.

Conceptes revolucionaris que ens ha deixat en herència aquest meravellós ser, que s'ha anat a la francesa, com cal fer-ho, amb classe, sense acer soroll, sense llums i sense música de fons.

Aquesta societat sense cultura de cultura, sembla no adonar-se de com de necessitats estem de tenir en Punset, de genis de peu, de carrer, del quotidià, que ens facin senzill l'impossible d'interioritzar per a un profà, per tenir, almenys, l'oportunitat de poder arribar a un àtom de consciència, d'aquest 90% del que estem formats tots els Éssers Humans.

 

Sembla no adonar-se que, tal com E.P. deia, és d'urgència una assignatura obligada al col·legi, la intel·ligència emocional.

Aprendre a gestionar les emocions bàsiques i universals, aprendre a acceptar-les i manejar-les i no a apartar-les o destruir-les.

Sens dubte seria un bon Començament per assegurar-nos un món una mica millor, una mica més Punset.

Com el solia dir com un nen que és riu mentre fa trampes ... Encara no s'ha pogut demostrar que hagi mort després de la mort, així que... Em sembla el millor dels comiats.

Gràcies senyor PUNSET."

Gràcies, Clara! Gràcies Eduard, bon viatge de retorn a les estrelles. Aloha.