Cerdanyola ha millorat molt en la protecció del patrimoni cultural, però encara té alguns reptes importants pendents de resoldre”
Adam Picón té 47 anys. És llicenciat en història i arqueologia. Va néixer a Mollet, però viu a la nostra ciutat des de fa gairebé 30 anys, quan va començar la carrera universitària. Ha fet la seva vida aquí i avui ja es considera “cerdanyolenc pels quatre costats”. En aquests moments, coordina una unitat dels Agents Rurals de la Generalitat especialitzada en la protecció del patrimoni cultural. El cos també té responsabilitats en àmbits tan importants com la prevenció dels incendis forestals i qüestions tan candents com la pesta porcina africana.
Des de l’any 2007, Picón forma part del Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya. Més concretament, forma part del Grup Especial de Col·laboració amb l’Administració de Justícia (GECAJ), que desenvolupa tasques de policia judicial. Actualment, el cos es compon d’unes 650 persones, tot i que està experimentant un important creixement i l’objectiu és arribar als 1.300 agents. Picón coordina un equip de tres persones especialitzat a protegir el patrimoni cultural situat dins de l’àmbit rural arreu de Catalunya.
Tres persones poden semblar un equip reduït per cobrir una àrea geogràfica tan gran. Però, com ell destaca, “treballem de manera coordinada amb la resta dels agents rurals desplegats a tot el país i, puntualment, amb altres cossos policials, que tenen desplegats sobre el territori milers d’agents. Per tant, la nostra tasca és recollir les diferents situacions que puguin afectar el patrimoni, fer-ne una primera anàlisi i, quan és necessari, fer els passos perquè els nostres companys del cos duguin a terme les actuacions pertinents. I, lògicament, controlem l’evolució dels expedients iniciats fins que es tanquen amb les actuacions corresponents”.
El Cos d’Agents Rurals seria, així, l’equivalent a Catalunya del que a la resta de l’Estat es denomina Agents Forestals o Mediambientals. Són cossos que tenen com a objectiu protegir el medi ambient, en col·laboració amb les diferents administracions públiques. La seva funció més important és la prevenció dels incendis forestals i, quan es produeixen, la investigació de les causes. Però també realitzen tasques d’inspecció en tot allò referent a la caça i la pesca, i controlen la gestió de la fauna, tant autòctona com invasora, i del patrimoni forestal. Un altre àmbit competencial és la protecció dels espais naturals. Aquí s’emmarca la tasca de protecció del patrimoni cultural.
Protecció i inventari del patrimoni en zones rurals
En aquest àmbit, la tasca és doble. En primer lloc, inventariar el patrimoni situat en zones rurals que consideren que cal protegir, en el marc d’una col·laboració amb el Departament de Cultura vigent des de l’any 2012. “Si volem implantar aquesta mena de proteccions”, diu, “òbviament, el primer que cal és saber què tenim i fer una relació o catàleg dels béns que cal preservar, tant naturals com arquitectònics”.
Així, de cada element detectat elaboren una fitxa amb totes les dades tècniques. Aquestes fitxes s’eleven als tècnics del Departament de Cultura de la Generalitat perquè puguin fer-ne una anàlisi i prendre les decisions que considerin oportunes. Posteriorment, de manera periòdica, es revisa l’estat de conservació dels elements que finalment s’han protegit.
Paral·lelament, s’investiguen i es persegueixen els possibles fets delictius relacionats amb el seu àmbit d’actuació. Fins i tot, en algunes ocasions, encara que no és el més habitual, poden dur a terme actuacions policials dins de nuclis urbans, en col·laboració amb altres forces d’ordre públic.
Picón recorda un cas atípic en el qual van intervenir durant els darrers mesos: “Ens van alertar que un ciutadà estava posant a la venda, a internet, diverses peces arqueològiques que ràpidament ens va semblar que devien provenir d’alguna excavació il·legal en un jaciment situat dins del nostre àmbit d’actuació. Ho vam comentar amb els Mossos d’Esquadra i el poder judicial, que va autoritzar el registre del domicili d’aquesta persona. Hi vam entrar i, efectivament, estava en possessió de moltes restes arqueològiques provinents, com sospitàvem, d’excavacions incontrolades”.
Prevenció d’incendis forestals: el cas de Collserola
Un tema especialment sensible és la prevenció dels incendis forestals. És un risc cada cop més important a causa del canvi climàtic i de l’abandonament dels boscos i les explotacions agràries. Fa anys que diversos experts parlen del risc que suposen els “incendis de sisena generació”, que poden arribar a arrasar tot el Parc Natural de Collserola en un temps relativament breu si coincideixen tot un seguit de circumstàncies. En aquest sentit, Picón remarca la feina i els estudis que han fet experts com l’inspector dels GRAF dels Bombers Marc Castellnou.
“Efectivament, fa temps que es parla de riscos tan importants com un incendi de sisena generació a Collserola, però no cal anar tan lluny per prendre’s seriosament aquest tema. En zones com Collserola, qualsevol incendi podria arribar a ser potencialment molt perillós”.
No podem oblidar que al parc natural hi ha diversos nuclis habitats que podrien resultar difícils d’evacuar ràpidament si, malauradament, fos necessari fer-ho. “En aquest sentit, és molt important que tant les autoritats com les persones que viuen en aquestes zones tinguin sempre present i respectin tot el que estableix el Decret 64/1995 de prevenció d’incendis forestals i prenguin les mesures adequades per protegir tant les seves vides com el seu patrimoni, especialment pel que fa a les franges de protecció dels immobles i a les restriccions a l’hora de fer foc”.
La protecció del patrimoni rural a Cerdanyola
Si analitzem la protecció del patrimoni rural a Cerdanyola, segons la seva opinió, “a la nostra ciutat, durant els darrers anys, s’han fet importants millores en aquest sentit”. Malgrat tot, la ciutat té sobre la taula alguns temes importants pendents de resoldre que caldria entomar.
“Un d’ells seria el conjunt que conformen la masia de Can Canaletes, que presenta un estat de conservació preocupant tot i estar inventariada, i el jaciment arqueològic de Can Canaletes, que té un potencial enorme d’excavació i posada en valor. Aquest potencial, sumat al seu emplaçament immillorable, fa del conjunt un element de gran importància per a la ciutat”.
Al mateix temps, no oblida que aquests són temes molt difícils de gestionar per diversos motius. “La major part del patrimoni existent en un entorn natural és de propietat privada. Això dificulta que les administracions puguin actuar ràpidament quan cal fer-ho. Es tracta, a més, d’un patrimoni molt divers. El fet que estigui situat en zones rurals fa més difícil accedir-hi i, per tant, controlar-ne periòdicament la conservació”.
“A més, com a ciutadans, no podem esperar, si som realistes, que es protegeixi tot allò susceptible de ser protegit, perquè mai disposaríem de prou recursos per gestionar-ho. Per tant, cal triar molt bé i establir prioritats clares. El que sí que caldria exigir és que existís una llista o relació dels béns susceptibles de ser protegits”.
Els ajuntaments, creu, tenen aquí un camp de difícil gestió. “I si parlem de Cerdanyola”, repeteix, “crec que s’ha millorat molt en els darrers anys. Ho dic com a cerdanyolenc i també com a historiador. Però, torno a repetir, hi ha alguns reptes molt importants que, acceptant d’entrada el marge d’acció limitat de l’Administració local, caldria resoldre”.
La gestió de la pesta porcina africana
Durant els darrers mesos, una part important de la tasca dels Agents Rurals s’ha centrat en la gestió d’aquesta crisi, sota la coordinació del Ministeri d’Agricultura i del Cos d’Agents Rurals. Entre altres tasques, cada dia revisen l’estat dels controls instal·lats als passos de fauna per impedir la mobilitat dels porcs senglars. També recullen els senglars morts, en fan les anàlisis de sang necessàries i participen en les batudes que s’han posat en marxa per disminuir la població d’aquests animals.
Picón no s’atreveix a donar un calendari sobre quan podria finalitzar aquesta crisi perquè no és especialista en aquest àmbit, però li consta que la situació millora de manera constant. Fins ara, ja s’han recuperat els cossos de més de 7.000 senglars, morts per tota mena de causes, i les anàlisis mostren que la presència del virus és cada cop menor.
Com consultar el patrimoni cultural de Cerdanyola?
Patrimoni arquitectònic
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya
Patrimoni arqueològic
Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya
Geoportal del Patrimoni Cultural
Mapa del patrimoni cultural de Catalunya
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram