L’habitatge va marcar el ple municipal del 30 d’abril amb dues línies d’acció sobre la taula: l’ampliació del parc públic a través del desenvolupament del Parc de l’Alba i la incorporació de noves eines per intervenir en el mercat.
A proposta del govern, el plenari va acceptar la cessió gratuïta de dues parcel·les del Centre Direccional per part del Consorci urbanístic, que permetran construir fins a 325 habitatges de protecció oficial. El punt va tirar endavant amb el vot favorable del govern, el suport de Junts, l’abstenció d’ERC i PP i el vot en contra de Guanyem i En Comú Podem, que rebutgen qualsevol desenvolupament urbanístic al sector mentre no es resolgui la situació dels abocadors.
Des del govern es va defensar l’operació com una oportunitat per incorporar patrimoni públic “a cost zero” i avançar en polítiques d’habitatge. Les parcel·les passen a formar part de l’inventari municipal i es preveu desenvolupar-les en col·laboració amb l’Incasol, previsiblement amb fórmules com el dret de superfície.
El debat, però, va evidenciar diferències sobre el model. El portaveu d’ERC, Íñigo Enterria, va avalar la incorporació del sòl però va reclamar concreció: va advertir que “no n’hi ha prou amb disposar de les parcel·les” i va demanar explicar quin projecte hi ha per a aquests 325 habitatges i amb quin calendari. També va insistir en la necessitat de planificar els equipaments d’un barri que haurà d’acollir milers de residents.
Guanyem i En Comú Podem van reiterar el seu rebuig frontal al desenvolupament del Parc de l’Alba mentre no es resolgui la situació dels abocadors. El regidor Adrià Guimerà ( Guanyem) va advertir que no volen ser “còmplices de construir un barri sobre residus”, mentre que el govern, per boca de la regidora d’Urbanisme, Eulàlia Mimó, va matisar que “no es construeix sobre abocadors” i que els terrenys s’estan remediant. Sobre l'antic abocador de Can Planas, que s'està resellegant està planificat un parc.
Tanteig i retracte: acord sense compromís del govern
Ja en l'apartat de mocions, el ple va debatre la moció conjunta d’ERC, Guanyem i En Comú Podem per delimitar tot el municipi com a àrea subjecta al dret de tanteig i retracte, una eina que permetria a l’Ajuntament tenir preferència per comprar un habitatge quan es posa a la venda abans que un altre comprador i incorporar-lo al parc públic.
La proposta va rebre el vot favorable de Junts i es va aprovar amb l’abstenció de PSC i Vox i el vot en contra del PP. L’abstenció del govern va permetre tirar endavant la moció, però sense assumir-ne el lideratge polític.
Els grups promotors van defensar que es tracta d’una mesura necessària davant una “situació crítica” de l’habitatge i van posar com a exemple municipis com Barcelona o el Prat, on ja s’aplica. Enterria (ERC) va reclamar “accions actives” i va advertir que Cerdanyola està “perdent oportunitats” per ampliar el parc públic.
Des del govern, Mimó va expressar dubtes sobre la seva utilitat immediata a Cerdanyola i va argumentar que la realitat local és diferent perquè el municipi disposa de sòl per generar habitatge protegit, especialment al Parc de l’Alba.
Compra de pisos i debat pressupostari
El debat s'obre l'habitatge es va traslladar també als dos punts de modificació de pressupost, perquè habitatge era una de les partides on es restaven diners. En la defensa, el regidor d’Economia, Javier Sánchez, va anunciar l’adquisició d’un nou habitatge per tanteig, aquell mateix dijous, que s’incorporarà al parc municipal.
La regidora d’Habitatge, Sònia Rodríguez, va assegurar que l’Ajuntament disposa actualment d’uns 740.000 euros per a actuacions d’habitatge, mentre que la partida concreta per a noves adquisicions es mou al voltant dels 250.000 euros. Aquesta partida, retallada dijous passat, es pot ampliar en les pròximes setmanes si es concreten noves operacions, va argumentar.
Des de l’oposició es va qüestionar la dimensió de les partides destinades a habitatge. El regidor d’En Comú Podem, Pedro Arco, va qualificar de “ridícula” la dotació prevista per a la compra d’immobles, mentre que el govern va defensar que es tracta d’una política en evolució i que es reforçarà si apareixen noves oportunitats.
Dues aproximacions sobre la taula
En el ple es van veure dos models de política d’habitatge diferents. D’una banda, el govern aposta per ampliar el parc públic a través del desenvolupament del Parc de l’Alba i la incorporació de sòl. De l’altra, part de l’oposició defensa reforçar la intervenció directa en el mercat amb instruments com el tanteig i retracte o la col·laboració amb cooperatives i entitats socials.
Declarada zona d'habitatge tensionat, amb preus del lloguer elevats i en un moment de creixement de la ciutat, el debat sobre quines eines utilitzar per facilitar l’accés a l’habitatge va tornar a ser motiu de debat en un plenari marcat per l'educació pública i la planificació escolar.
Segons dades d’UrbanStatsLab, plataforma desenvolupada pel cerdanyolenc Marc Nogueres i basada en l’INE i el SEPE, el lloguer mitjà a Cerdanyola se situa en uns 880 euros mensuals, amb un increment anual del 2,2%. A municipis propers com Sabadell (901 euros) o Terrassa (916 euros), els preus també es mantenen en nivells elevats.
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram