El col·lectiu Ernai col·loca una placa al cementiri de Collserola en memòria de Txiki

L'entitat Vent de Llibertat i el Casal La Flama preparen un homenatge pel 50 aniversari del seu afusellament

El col·lectiu juvenil basc Ernai, que forma part del partit polític d'esquerres Sortu, que al mateix temps està integrat en la coalició Euskal Herria Bildu, ha homenatjat Juan Paredes Manot, Txiki, militant d'ETA i un dels darrers afusellats del franquisme, amb la incorporació d'una placa commemorativa en el lloc on va morir, el cementiri de Collserola, a Cerdanyola del Vallès. 

La placa s'ha instal·lat amb motiu del 50è aniversari de la mort de Txiki, el darrer 28 d'agost, data en què l'any 1975 començava el judici contra el militant. La làmina porta escrit el nom complet de Paredes, les seves dates de naixement i mort i la frase "Nosaltres els joves d'avui, igual que tu, seguim endavant" i ha estat acompanyada per un clavell. A més, s'ha col·locat sota una altra que, des de l’any 2007, recorda l’afusellament de Txiki.

Ernai també ha homenatjat Ángel Otaegi, també militant afusellat, col·locant una altra placa commemorativa, al lloc de la seva execució a Burgos.

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 

A post shared by Ernai (@ernaigazte)

L'entitat Vent de Llibertat prepara com cada any actes en la seva memòria, enguany es faran dues jornades el 25 i 26 de setembre a la presó de La Model, Barcelona. I el 27 de setembre, dia que Txiki va ser afusellat, es farà l'anual recorregut des de l'Ajuntament de Cerdanyola fins al cementiri de Collserola on es farà l’acte d’homenatge.

A continuació, i mantenint el programa de l'any anterior, es farà un dinar popular al casal La Flama (carrer de les Escoles), que servirà també per a commemorar el segon any de funcionament d'aquest espai popular.

Qui era Txiki?

Juan Paredes Manot va néixer el 1954 a Zalamea de la Serena, província de Badajoz. Més conegut com a Txiki, va ser militant d’ETA i acusat de la mort d’un policia nacional, Ovidio Díaz, durant l’atracament a una oficina bancària del Banc de Santander al carrer Casp de Barcelona.

Un jutjat militar el va condemnar a mort en un judici ple d’irregularitats, sense proves pericials i declaracions contradictòries. La seva execució, juntament amb les d'Ángel Otaegui, a Burgos; i els militants del FRAP José Humberto Baena, José Luis Sánchez Bravo i Ramón García Sanz, a Hoyo de Manzanares, per processos similars, van aixecar una onada de protestes i condemnes contra el govern d'Espanya i els països de la Comunitat Econòmica Europea, el Vaticà i les Nacions Unides van demanar l'indult. 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.