6 autors i autores de Cerdanyola que has de conèixer

A Cerdanyola del Vallès tenim un bon grapat d’escriptores i escriptors residents a la ciutat. Entre els més destacats, trobem Isidre Grau, Esperança Castell, Miquel Sánchez, Tessa Barlo, Toni Álvaro i Danny Romero.

En aquest article descobrim qui són i què han publicat aquestes veïnes i veïns de Cerdanyola, començant per Isidre Grau.

Isidre Grau i Antolí: l’enginyer químic que va guanyar el Premi Sant Jordi

Isidre Grau (Sabadell, 1975) va estudiar enginyeria química i va treballar durant 30 anys com a tècnic industrial a Cerdanyola del Vallès, la ciutat que l’ha vist créixer i, encara avui dia, el seu municipi de residència.

Però més enllà de les fórmules, Grau també estava interessat en les paraules. Al mateix temps que treballava en el sector dels plàstics, des de 1975 el cerdanyolenc va començar a dedicar-se habitualment a la literatura.

Així és com l’any 1980 publica el seu primer llibre, Fugida en gris. Tanmateix, va assolir la fama amb Els colors de l'aigua, una novel·la escrita en el temps rècord de 13 mesos i guardonada amb el premi Sant Jordi 1985. La clau narrativa d’Els colors de l’aigua, segons ell mateix explica, és el manteniment d’un “ritme narratiu de galop de cavall”, fent avançar l’acció entre 1930 i 1985.

Aquesta novel·la obria un cicle (ambientat a la imaginària Vinyes de Savall i a l'entorn d'una mateixa família, els Benavent) que es va tancar el 2006 amb El punt blanc de l'horitzó. Els altres títols del cicle són La nit vermella (1989), El balancí negre i Groc d'Índia.

Isidre Grau ha publicat nombroses novel·les, entre les que trobem L'home que perseguia la veritat | Cedida

Més enllà dels Benavent, Grau ha escrit també algunes novel·les fora d'aquesta nissaga familiar, com La vida escrita, finalista del premi Carlemany 1996. Posteriorment, el 1998 publica la novel·la satírica Zàping!, que projecta una visió àcida de la nova precarietat laboral i de la despersonalització en la societat de consum.

El passat mes de maig, des del Tot parlàvem amb l’escriptor cerdanyolenc d’adopció sobre la seva darrera novel·la, L’home que perseguia la veritat, en la qual Grau destaca que hi podem trobar “uns personatges crepusculars, un home de 90 anys i un altre que ja és mort, en un ambient de final de vida”. 

A més, Grau ha publicat llibres de narracions breus com En última instància, diversos assaigs sobre l’escriptura i també llibres de literatura juvenil, entre els que trobem Corre, correfoc!, Memòries de l’illa del vent i Sortides d’emergència.  Ocasionalment va formar part del col·lectiu Ofèlia Dracs.

El prolífic escriptor cerdanyolenc també ha estat professor de català i de tècniques de novel·la i de conte, primer a l’Aula de Lletres (1995-1997) i després a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès (1998-2011).

 

Esperança Castell: “la poetessa de la consciència”

Esperança Castell va néixer a Sant Adrià del Besòs l’any 1951, però viu a Cerdanyola des de mitjans dels 70, on participa regularment del col·lectiu dels Vespres literaris.

Des d'aquest vessant literari, Esperança Castell ha publicat quatre poemaris propis i alguns de col·lectius, des que va començar l’any 2011. De professió, Castell és doctora en medicina i psicoanalista, i en aquest àmbit porta publicant articles des del 2001 a la Revista Catalana de Psicoanàlisi.

El primer recull de poemes que Castell va publicar va ser Negre i fil (Montflorit, 2011). D'aquest primer poemari, Castell té dos poemes musicats: El Cadí a l'hivern i Atzàvara.

A l’òpera prima l'han seguit: Flames a la fosca (Meteora, 2013), Arrels a la roca (Meteora, 2016) i recentment, Blau argila (Meteora, 2016), amb influències del pensament de Marina Garcès sobre la “condició pòstuma” i molt bona acollida de la crítica. I és que de fet, l’obra de Castell està estretament relacionada amb el pensament: per a literats com Jordi Llavina, Esperança Castell és una «poeta de la consciència».

La poetessa cerdanyolenca Esperança Castell | Cedida

Per a la poetessa cerdanyolenca, “la poesia neix a meitat de camí entre qui l’escriu i qui la llegeix”, segons Castell explicava l’octubre passat en una entrevista al Tot. En aquesta, vam parlar amb ella sobre el seu darrer poemari, que barreja la dimensió espiritual del blau cel i la humanitat de l’argila, que “necessita que li donem formes noves”.

Castell també és coautora en d’altres llibres de poesia: Trencadís (Printcolor, 2015), que va escriure amb el grup 7 de cors; Cadències (Ònix, 2015) i En l’angle de la tarda (Ònix, 2017), amb el grup enVers. D’altra banda, poemes de diferents reculls han sigut traduïts al castellà i publicats a la revista Temas de psicoanálisis.

A més a més, a propòsit d’una de les seves principals referents, Montserrat Abelló, ha publicat l'article La "meva" Montserrat Abelló (1918-2014) a Monografies de Psicoteràpia, Psicoanàlisi i Salut Mental.

 

Miquel Sánchez: l’historiador de la ciutat amb vessant poètica

Miquel Sánchez (Cerdanyola del Vallès, 1943) acumula sobre les esquenes 25 anys treballant a la fàbrica Uralita i 25 anys més a la Voith de Guissona com a tècnic industrial, però a més, un doctorat en Història i un altre en Filosofia. Paral·lelament, Sánchez s’ha dedicat a la crònica periodística com a col·laborador habitual de publicacions locals i regionals com El 9 Nou o el Tot Cerdanyola.

Ni tot això, ni la seva implicació social en entitats i moviments com Rialles, l'Associació d'Afectats per l'Amiant o Òmnium Cultural l’han impedit treure temps per posar-se davant el paper i escriure.

Des de l’any 1977, quan Miquel Sánchez va publicar El topònim Cerdanyola. Un estudi sobre el nom del poble, l’escriptor cerdanyolenc ha publicat fins a 27 assajos d’història, 12 reculls de poesia i tres contes breus, llibres amb els quals ha guanyat nombrosos premis.

Miquel Sánchez durant la presentació de Los Molineros de Santopétar a la Biblioteca de Cerdanyola | Mònica Garcia

Dins de la col·lecció “Història de Cerdanyola”, Sánchez ha investigat i escrit la història de la ciutat des de la prehistòria fins l’època contemporània, parlant tant de la seva evolució social i econòmica com sobre els orígens de la seva toponímia. És per això que el municipi de Cerdanyola ha reconegut l’immens treball de Sánchez atorgant-li l’Escut de Plata del municipi l’any 1987.

En l’àmbit de la poesia, recentment Sánchez ha escrit el llibre El Priorat: llicorella i poesia (2017), conjuntament amb la poeta montcadenca Elisa Riera. Dins de la vessant d’historiador, el seu últim treball publicat ha estat el llibre Los molineros de Santopétar (2018), en el qual el cerdanyolenc repassa la història de la seva família que l’ha portat de Begur a Almeria i fins a l’illa de Cuba, on va buscar el seu avi.  

 

Maite Barceló /Tessa Barlo: la poetessa cerdanyolenca de doble identitat

Quan escriu o recita poesia, la Maite Barceló deixa de dir-se Maité Barceló i es converteix en Tessa Barlo, una poetessa, guionista i escriptora de novel·la negra que el darrer sant Jordi va publicar el seu nou llibre, Experiència mal aplicada (2019).

Tot i que Maite Barceló ha escrit des de ben petita, va ser quan va deixar de treballar com a comercial l’any 2009, que Barceló, ja com a Barlo, va decidir centrar-se en la literatura i, amb els poemes que ja tenia escrits, va publicar amb la editorial virtual Bubok el seu primer poemari, Quédate en mi memoria.

Des de llavors, Barlo ha publicat llibres de gèneres i temàtiques prou diverses, entre els que trobem l’assaig ¿Es fiable la Biblia? (2011) i La mujer serpiente (2014) una novel·la entorn l’assetjament i l’abús sexual, una violència que va viure en pròpia pell.

Recentment, Barlo també ha publicat el poemari I tu vas arribar (2017), un recull de poemes d'amor i desamor escrits entre 2012 i 2017. Precisament l’amor és una de les principals fonts d’inspiració poètica de Barlo, per qui aquest sentiment “llueix per tot arreu, és quelcom que t’envolta”.

La cerdanyolenca Maite Barceló ha publicat diversos llibres sota el pseudònim Tessa Barlo | Cedida

A l’actualitat, Barlo també s’ha endinsat en el món del cinema, col·laborant com a guionista i com a actriu al curtmetratge del Taller de Cinema de Cerdanyola El violí, un film que “ens fa veure que una cosa per lletja o vella no és per arraconar-, encara funciona bé”, segons descriuen els autors.

A més, Barlo participa assíduament de recitals de poesia, col·labora com a redactora a la revista de l’Associació Cultural Vallgorguina “La Vall”, és membre de Plataforma per la Llengua i està afiliada a l’AELC (Associació d´Escriptors en Llengua Catalana). Podeu consultar el seu blog de poesia aquí.

 

Toni Álvaro, l’escriptor que recupera de l’oblit les lluites anònimes

Toni Álvaro (Cerdanyola del Vallès, 1963) és periodista i també un veterà guionista televisiu que es caracteritza per la seva profunda consciència i implicació social. De fet, l’any 2017 va presentar el seu llibre Catálogo de decisiones y fragilidades, amb el qual ha volgut homenatjar tota aquella gent anònima que va viure estimant a la gent i construint un món millor, les històries dels quals ajuden a entendre les conquestes socials aconseguides durant la història.

Segons ell mateix explica, el llibre va néixer de publicar diàriament les històries de vida de gent corrent i valenta com Teresa Claramunt o José Couso al seu compte de Facebook, Boca d’Or (l’abocador).

Toni Álvaro és l'autor de Catálogo de decisiones y fragilidades i La revuelta de las mujeres | Cedida

Recentment, Álvaro també ha publicat La revuelta de las mujeres (2018), llibre en què el periodista cerdanyolenc recupera de l’oblit els fets del gener de 1918 a Barcelona. Llavors, milers de dones de la ciutat van realitzar el que es coneix com a “vaga de les subsistències” per demanar que s’abaixés el preu del pà i el carbó, que havien arribat a triplicar el seu preu des que s’hvia inciat la Primera Guerra Mundial, mentre que alhora s’havien abaixat els salaris, tal i com Álvaro recordava en aquesta entrevista amb el Tot l’abril de 2018.

Álvaro també ha col·laborat en altres llibres com Franquismo Pop (Almanaque, 2001), del també periodista Guillem Martínez.

 

Danny Romero: provocació, paradoxes i misteri condensats en relats breus

L’autor local que tanca aquest breu recull d’escriptores i escriptors de Cerdanyola és en Danny Romero, un escriptor a qui escriure novel·les “li fa més pal”, ja que a ell el que li agrada és escriure relats. Així s’expressava a aquesta entrevista amb el Tot l’octubre passat, en motiu de la presentació a la Bibilioteca Central del seu primer llibre: 'Gang Bang: 69 relatos sin piedad'. Històries que barregen reflexions sobre la subjectivitat de la moral, emmarcades en un ambient de suspens. Segons Romero, "qui digui que la foscor de la vida no l'atrau, menteix".

Danny Romero ha presentat aquest juliol Red Hot & Blue. 70 relatos de lo insólito | Cedida

Alhora, el juliol d’enguany, Romero presentava el seu darrer llibre, Red Hot & Blue. 70 relatos de lo insólito, en companyia de Blanca Mars, la multipremiada escriptora cerdanyolenca del gènere de ciència-ficció (que deixarem per a un altre recull d’escriptors), i la gent del Taller de Cinema de Cerdanyola (TCC), amb qui Romero va realitzar Lágrimas de sangre, un curtmetratge escrit per ell.

En aquest darrer recull de relats, l’escriptor -i col·laborador habitual del Tot- torna a barrejar la justícia social, l'ètica i el misteri. Segons Nieves Collado, gerent de la Llibreria Éfora, aquests "són relats que t'atrapen, que tenen un rerefons de realitat però, en ells, Danny els porta fins a una zona desconeguda i misteriosa".