«Per què és tan amarga la vida?» «Quan acabarà aquest odi?». Són algunes de les preguntes que han ressonat a Allò blanc de la llimona, l’espectacle que aquest dimecres 30 de setembre ha obert la quinzena Tardor Solidària al Teatre Ateneu. Sobre l’escenari, joves palestins i catalans han convertit en teatre converses i experiències viscudes conjuntament. Després de la funció, el diàleg ha continuat amb el públic i ha posat sobre la taula la realitat quotidiana a Palestina, el boicot, la solidaritat internacional i què es pot fer des d’aquí.
De la convivència a l’escenari
El projecte va néixer amb la voluntat de crear ponts entre entitats culturals palestines i catalanes i propiciar l’intercanvi entre artistes. Els participants van passar deu dies en una residència artística a Santa Maria de Palautordera. D’aquella experiència, el dramaturg Jordi Casado va construir posteriorment un text que recuperava converses, frases i situacions viscudes durant la trobada.
«Moltes de les imatges o de les escenes i del que passa a l’obra són coses que van passar realment allà, pràcticament tal com estan explicades a l’obra», ha explicat una de les actrius durant el col·loqui.
La llimona que dona nom a l’espectacle va aparèixer de manera fortuïta. El primer dia de treball, els participants havien d’escollir un espai de la masia per presentar-se. L’actriu Mel Cassart va triar un llimoner i va explicar que, si fos una fruita, seria una llimona. Casado va convertir aquella imatge en un element vertebrador de l’obra.
La peça, interpretada en català, àrab i anglès i subtitulada, combina preguntes sobre l’odi, la terra, els avantpassats, la desinformació o la responsabilitat individual i col·lectiva amb moments de celebració. Els intèrprets cuinen, mengen, ballen cançons tradicionals i brinden pel retrobament, «pel camí de tornada», per la terra que acull, per les persones i «per les llimones».
«Per mi és una mica tard»
El col·loqui posterior ha portat les preguntes plantejades a escena a l’experiència directa dels participants. Preguntat sobre com es perceben des de Palestina les mobilitzacions solidàries, el codirector palestí de l’obra, Ahmed Tobasi, ha agraït el suport i que cada vegada hi hagi més persones que considerin que «el poble palestí mereix tenir una vida normal».
Però hi ha introduït un matís contundent: «No us vull desil·lusionar, però per mi és una mica tard». Tobasi ha lamentat que la realitat quotidiana palestina no sempre arribi als mitjans occidentals i ha explicat la situació del camp de refugiats de Jenín, d’on prové. Segons el seu testimoni, unes 20.000 persones han hagut de deixar el camp i continuen esperant poder tornar a casa.
«Aprecio molt que porteu kufies i que tingueu la bandera palestina als balcons, però no n’hi ha prou. Ho hem d’aturar. No sé com», ha afirmat. També ha demanat que s’expliqui el que passa a les generacions més joves «perquè no cometem els mateixos errors una altra vegada» i ha ampliat aquesta reflexió a altres territoris en conflicte, com l’Afganistan o el Kurdistan.
Tobasi ha defensat el boicot com a eina de pressió, no només sobre productes israelians, sinó també en altres àmbits vinculats a Israel. «Podem fer moltes coses, però no de la manera típica. Primer de tot, hem de boicotejar», ha sostingut durant el debat amb el públic.
Una mateixa experiència, dos significats
Una de les actrius catalanes ha recordat el silenci de la masia de Santa Maria de Palautordera: «Jo recordo molt el silenci, allà, al mig de la muntanya, no se sentia res. Ells (els actors palestins) em van dir: “Quan hi ha aquest silenci allà vol dir que està a punt d’arribar la bomba”».
“Quan hi ha aquest silenci vol dir que està a punt d’arribar la bomba”
La pluja del dia que els participants palestins van marxar també va acabar transformada en una metàfora de l’aigua que neteja. Un dels participants palestins ha explicat que l’experiència li ha ensenyat a frenar i relacionar-se d’una altra manera amb els altres: «Escoltar la gent, mirar la gent i entendre la gent. No tot ha de ser córrer, córrer, córrer».
Una gira fins al 5 d’octubre
Allò blanc de la llimona es va estrenar el 24 de maig de 2025 al Teatre Auditori de Granollers, dins del Festival InCert. La funció de Cerdanyola forma part de la gira 2026 de la creació de Jordi Casado, dirigida per Marta G. Otín i Ahmed Tobasi i impulsada per Arsènic, Espai de Creació, i Artists on the Frontline, amb el suport de l’Associació Catalana per la Pau.
Després de passar per Manresa, les Franqueses del Vallès i Cerdanyola, la gira continua aquest dijous 1 d’octubre, a les 18.30 h, a l’Atrium de Viladecans; divendres 2, a les 20.30 h, a Can Massallera de Sant Boi de Llobregat; dissabte 3, a les 18 h, al Teatre La Vicentina de Sant Vicenç dels Horts, i diumenge 4, a les 19 h, a l’Auditori Sant Ildefons de Cornellà, on dilluns 5 està prevista una última funció escolar.
Durant el col·loqui, els responsables han explicat que l’espectacle podria tornar a girar si aconsegueixen reunir cinc o sis municipis interessats i el finançament necessari per assumir els desplaçaments, l’allotjament i la resta de despeses de l’equip palestí i català.
Birzeit, pròxim pas de l’agermanament
Durant l'acte ha intervingut Cerdanyola amb Palestina–Solidaritat Internacionalista, que ha informat de l’estat del projecte d’agermanament entre Cerdanyola i una població palestina.
La ciutat proposada és Birzeit, a Cisjordània, coneguda per la seva universitat. Birzeit ja ha manifestat el seu interès en l’agermanament i ara Cerdanyola està pendent de rebre un esborrany amb suggeriments sobre el contingut de l’acord per començar a concretar accions de cooperació.
El procés parteix de la moció promoguda per Cerdanyola amb Palestina i aprovada pel Ple municipal el 25 de setembre de 2025, amb els vots favorables del PSC, ERC, Guanyem Cerdanyola, En Comú Podem i Junts i els vots contraris del PP i Vox. La proposta va comptar amb el suport de més de 36 entitats cíviques i socials de la ciutat.
El juliol s'ha constituït un grup de treball específic dins del Consell de Cooperació, amb participació de l’Ajuntament, grups municipals i diverses entitats de la ciutat, per avançar en el procés.
Aquest dissabte 3 d’octubre està previst pintar el mural Solidaritat amb Palestina a la plaça Jaume Grau i Altayó, que s’inaugurarà el dia 10. Cerdanyola amb Palestina es concentra davant de l’Ajuntament cada últim dijous de mes, coincidint amb el Ple municipal. En acabar l’acte, també s'ha fet una crida a participar en la manifestació d’aquest diumenge 4 d’octubre, a les 12 h, a la plaça Universitat de Barcelona.
Allò blanc de la llimona ha obert el programa Tardor Solidària, que continuarà fins al 30 de desembre amb teatre, cinema, xerrades, tallers i activitats al voltant dels drets humans, Palestina, les migracions, la diversitat i la sostenibilitat.
Afegeix TOT Cerdanyola com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.
Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram