L'assaig dona els seus fruits, i la maduresa musical avança mes a mes, concert a concert. Això és el que demostra la segona edició de 'Bucstock', la mostra al carrer d'alguns dels grups que assagen als bucs del Casal de Joves Ca n'Altimira, emmarcada dins de la jornada "Rebentem Armaris".
Mira les millors imatges de la segona edició del Bucstock aquí!
Joel Garcia, tècnic de joventut que va posar en marxa el Bucstock l'any passat i responsable també de l'edició d'enguany, destaca que des del Casal organitzen aquesta mostra per dinamitzar i motivar els petits grups locals, ja que actuar davant un públic sempre s'agraeix. El nom, tal i com ja deuen haver relacionat, fa referència al mític Festival de Woodstock de l'any 1969.
El públic del Bucstock no és ni de bon tros tan multitudinari com el d'aquell macroconcert de finals dels seixanta, però conforme avança la nit al voltant d'una setantena d'aficionats s'acumulen al Passeig del Pont per sentir la música que fan els grups cerdanyolencs, formats per músics dels 14 als 60 anys d'edat.
Els encarregats d'obrir la nit de concerts són els Pinkfloys. Aquesta formació de blues fa poc que va conençar a tocar, però demostren que "qualsevol pot aprendre i pujar dalt de l'escenari i fer el ridícul davant la família", tal i com bromegen des de l'escenari. A continuació, és el torn de Los Carras, que barregen l'harmònica del blues amb ritmes més rockers, arrencant així les primeres ballades de la nit.
Després de dos primers concerts més calmats, arriba el punk rock de Howl. Amb cares pintades, samarreta de Joy Division i guitarres de riffs bruts fan soroll pel públic, on es genera algun que altre pogo. Tot seguit, quatre joves amb camises estampades pugen a l'escenari. Són Tupé: Sergi Padilla a la veu i la guitarra, Carlos Aranda a la guitarra, Pep Mateo al baix i Christian Siria a la bateria. Porten tres mesos tocant, però sembla que tenen intenció de continuar tocant rock and roll en espanyol, amb temes propis i versions, durant una bona temporada.
Finalment, el metal rock dels joveníssims God let us die tanca la nit. Entre el públic, familiars i amics porten la samarreta amb el logotip del grup. Encara van a l'institut, i tampoc porten gaires mesos tocant junts, però ja expliquen que l'altre dia els van demanar signar alguna dessuadora al pati de l'institut.
Subscriu-te al butlletí
Facebook
Twitter
Instagram
WhatsApp
Telegram