Cerdanyola presenta i homenatja l'obra d'Elisa Arimany, l'artista independent

L'obra de l'escultora Elisa Arimany va ser recordada i homenatjada el dissabte 11 de desembre al Museu d'Art de Cerdanyola, presentant un llibre-catàleg que inclou un recorregut en imatges per la seva obra, a més de crítiques artístiques. A l'acte de presentació van participar el director del MAC, Txema Romero, l'alcalde de Cerdanyola, Carlos Cordón, l'historiador, Francesc Miralles i la filla de l'artista, la Rosa Sugranyes Arimany. 

Més info: L'obra d'Elisa Arimany: de l'escultura al paper

Carlos Cordón va començar presentant a l'artista, a qui va descriure com "pionera, inquieta, valenta, solidària i compromesa" per haver experimentat amb diversos estils, materials i tècniques. Una escultora que ha deixat empremta artística en diversos racons de la ciutat, però també ho ha fet a França, Holanda, Argentina i Estats Units. L'alcalde va destacar, a més, el seu compromís per l'àmbit solidari i cultural de la ciutat: "El nostre paisatge, tant físic com emocional, no es pot entendre sense l'empremta de l'Elisa", va afegir Cordón. 

A continuació, es va projectar un vídeo que va il·lustrar precisament aquesta empremta a Cerdanyola que mencionava l'alcalde, mostrant les escultures d'Arimany a l'entrada del Museu d'Art de Cerdanyola, al Parc Tecnològic, a la col·lecció privada Rosa Gras, entre altres. "Només si la idea sorgeix de manera espontània la considero vàlida", va ser una de les frases que es van sentir en veu d'Arimany en el vídeo. 

L'art com a llenguatge

Tot seguit va intervenir la filla de l'artisita, Rosa Sugranyes, que en primer lloc va explicar el procés de creació del llibre, "tot un repte" que es va allargar dos o tres anys per poder recopilar totes les fotografies de les escultures que hi apareixen. La filla es va mostrar agraïda i va destacar el llibre com un regal: "Farà que la seva obra perduri per les generacions que venen". 

Rosa Sugranyes va continuar destacant la perseverança d'Elisa en l'àmbit professional, que "mai es posava límits". També va lamentar el fet que la seva mare no pogués ser a la presentació per culpa de l'alzheimer, però la va consolar que d'alguna manera sí que fos present: "El llibre parla per ella perquè sempre va dir que l'art és el seu propi llenguatge".

Artista marcada per la independència

El director del museu, Txema Romero, i l'historiador, Francesc Miralles, van aportar a la presentació el toc més professional. Romero va començar recalcant com Arimany va col·laborar amb el museu aportant idees innovadores que ella adquiria als Estats Units. Però no només en l'aspecte professional; el director va admetre que personalment sempre ha après molts d'artistes locals com ella. 

L'estil artístic de l'escultora va ser el tema principal de la presentació. Francesc Miralles va admetre que les seves obres "no acaben de tenir el ressò que haurien de tenir" perquè sempre es va desvincular del moviment que en els anys 70 primava, el de les avantguardes. "Les circumstàncies condueixen a l'artista a un camí insospitat, i això li va passar a ella des que va començar amb les seves figures de ceràmica", va explicar Miralles.  

Romero va incidir en l'estil de l'artista, que sempre jugava amb l'abstracció per crear figures "aparentment rígides amb materials durs però amb sensibilitat i càrrega simbòlica". Miralles va continuar destacant l'avantatge que suposa tenir aquesta independència del moviment artístic, que va permetre a l'Elisa "plantejar-se el que volgués perquè no depenia de cap cànon, normativa o manifest".

Un art i una filosofia

Els dos experts en art van elogiar un aspecte artístic concret de l'obra d'Arimany: la manera com aconseguia confrontar i alhora fer dialogar dos materials diferents en una mateixa obra. La ceràmica i el paper, el ferro i la pedra, són contraris que suposaven per a Arimany dues maneres d'enfrontar-se al món, on hi ha una que sempre s'imposa. "L'Elisa aplicava sempre la mateixa filosofia d'ajuntar dues parts diferenciades en el fet que una sempre domina a l'altre", segons Francesc Miralles.

Miralles va destacar també el fet que l'artista no tingués l'obligatorietat de cenyir-se a un cànon artístic, va permetre que la seva obra sempre estigués vinculada al temps present: "L'art contemporani es deslliga de la vida en general. En canvi l'Elisa, com que no està lligada, la seva obra pot realitzar-se tenint aquesta connexió amb el temps". 

Una característica que els dos ponents van destacar de l'obra d'Arimany va ser la subjectivitat; com l'artista pretén transmetre una idea que es projecta de manera molt diferent en cada espectador. L'historiador va puntualitzar que l'obra d'art s'interpreta  de manera diferent en cada context històric, i que cada persona dona un sentit a l'obra: "És important que, i això l'Elisa ho té, quan veiem una obra d'art no ens sigui indiferent i ens digui quelcom".

Bocins d'ànima difícils d'oblidar

Per concloure l'acte, en Txema Romero va insistir a recordar a Elisa Arimany com un "motiu d'orgull" i com un signe d'identitat de Cerdanyola. El director del MAC va llegir una cita que ell mateix havia escrit per acabar de posar la cirereta a una presentació emotiva: "De vegades els records marxen abans que les persones. En aquest sentit, l'Elisa juga amb avantatge, perquè els artistes van escampant bocins de la seva ànima al llarg de la vida. Les obres de l'Elisa estan fetes de fang, de paper, de pedra, i d'emocions; i les emocions, són difícils d'oblidar". 

Segueix-nos per saber què passa a la ciutat.

Subscriu-te gratuïtament al WhatsApp, Telegram i butlletí electrònic. I pots seguir-nos a Facebook, Twitter i Instagram.